Anna Condal / Setmanari Directa
El moviment d’oposició al tancament del cAP Can Tries de Viladecavalls es va començar a gestar durant la segona quinzena de juny amb la creació d’un grup de treball. A partir del 6 de juliol, es va saber que la Mútua de Terrassa havia pres la decisió de tancar-lo durant els mesos d’agost i setembre, fet que deixava desateses prop de 10.000 persones. Amb aquesta mesura, el veïnat de Viladecavalls s’ha vist obligat a traslladar-se a Terrassa per poder rebre atenció al CAP Rambla o bé al de La Maurina.
Aquesta decisió unilateral afecta, sobretot, el sector de població més envellida i la gent amb mobilitat reduïda i necessitats assistencials periòdiques. L’escassa freqüència i la mala combinació del transport públic fins aquests centres d’atenció primària genera una situació de desprotecció, especialment davant casos d’urgència. Desplaçar-se al CAP Rambla suposa un trajecte estimat en 40 minuts i la ruta amb autobús fins a La Maurina suposa prop d’una hora de trajecte, tot i que no és massa lluny.
La resposta del barri davant l’anuncia del tancament del CAP no va trigar gaire a arribar i, el 7 de juliol, 300 persones van tallar l’autopista C-58, amb el suport de diferents membres de l’equip de govern de l’Ajuntament de Viladecavalls. L’acció es va repetir el 13 de juliol fent el tall d’autopista i, tot seguit, una marxa a peu fins a Terrassa per confluir amb la manifestació contra les retallades a la sanitat, que va aplegar unes 5.000 persones.
El CAP no es tanca
El 27 de juliol, l’assemblea del CAP Can Trias va fer un altre pas i va aprovar la seva futura ocupació com a mesura de pressió per impedir el tancament. L’acció es va materialitzar el mateix dimecres amb una primera acampada al pati exterior. El 29 de juliol, un dispositiu policial molt ampli va assetjar els accessos al barri de Can Trias: es van desplegar vuit furgonetes d’antidisturbis dels Mossos, agents de paisà i un helicòpter. La crida a la solidaritat va ser un èxit i la jornada va acabar amb l’ocupació de l’interior del centre sanitari. Des d’aleshores, es va normalitzar la dinàmica de lluita que ja s’estava practicant: assemblees dls dilluns i els dimecres, combinades amb marxes populars i difusió a d’altres barris. També es van organitzar torns de vigilància, activitats i menjadors populars.
La pressió popular exercida va forçar la Mútua de Terrassa a moure fitxa i, el 30 de juliol, el seu gerent, Esteve Picola, va comparèixer al CAP. Centenars de persones el van rebre en una assemblea, on es va exigir transparència en la gestió dels centres sanitaris, es va denunciar la reiterada negativa a facilitar el text del contracte que vincula la Mútua de Terrassa amb CatSalut (documents públics que haurien d’estar a disposició de tothom), es va demanar la retallada de sou als alts càrrecs de la mútua i es va exposar de quina manera les retallades afectaven negativament la qualitat de vida del veïnat. La pretesa predisposició al diàleg d’Esteve Picola es va traduir en l’actitud de defugir responsabilitats en el discurs -ja sabut- de la manca de recursos. El gerent va concloure que la decisió de la Mútua de Terrassa era innegociable.
Finalment, el 13 d’agost va suposar un punt d’inflexió en la lluita. Es va celebrar una assemblea multitudinària, que va aplegar veïns i veïnes de Viladecavalls, professionals de la Mútua i de l’hospital, membres del grup de sanitat del 15-M i altres persones solidàries. D’aquesta assemblea, en va sorgir un grup de professionals de la salut que es van comprometre a treballar voluntàriament al CAP fent torns cada dimarts i dijous de 18 a 20 h. (amb un metge o metgessa, un infermer i una persona auxiliar). La seva tasca es basa en el control de les malalties cròniques -casos d’hipertensió, diabetis, tensió arterial i glicèmies- i en l’administració de medicació i la pauta per part de les pacients.
A banda d’aquest servei, també es compta amb un cotxe ambulància per fer acompanyaments en casos d’analítiques o visites ja concertades, o bé quan les usuàries s’han de derivar a urgències. Aquest va ser el cas d’una veïna de 85 anys, que va ser derivada a urgències després que se li detectessin problemes de respiració. La veïna va ser ingressada a l’Hospital Mútua de Terrassa amb una pneumònia, de la qual es va recuperar sense complicacions gràcies a la detecció a temps al CAP.
Un pas endavant cap a l’autogestió
Després de 29 dies d’acampada i ocupació, es treballa per fer realitat un projecte autogestionari. Els doctors Pep Aced Masjoan i Josep M. Sans Escolà, treballadors voluntaris al CAP, aposten per modificar la situació actual: “Si no fem res, Mútua de Terrassa, una empresa amb ànim de lucre, continuarà gestionant un centre tancat i, per tant, la gent es quedarà sense l’atenció que li pertoca.
La proposta d’Unitat Assistencial Autogestionada pretén desmarcar-se dels models actuals de gestió dels centres sanitaris. Aquests models es basen en entitats de base associativa (EBA) de metges i professionals, que actuen com una societat limitada i tenen un contracte amb CatSalut, o bé en unitats o centres d’autonomia de gestió, que funcionen com empreses proveïdores, en conveni directe amb CatSalut.
La proposta autogestionària és assumible en el marc de la legalitat actual, ja que la cessió de la gestió ja es contempla i es practica en el marc sanitari català. La diferència rau en el fet que es tracta d’una alternativa allunyada de la tendència a la privatització dels serveis sanitaris. “Anem a l’altra punta del odel de cessió, amb transparència, participació ciutadana, suport municipal -que ara s’està donant- i sense afany de lucre”. Aquesta fórmula no capitalista cerca la corresponsabilització de les usuàries i les professionals i un abaratiment dels costos, ja que el percentatge de benefici que es fixa amb una societat limitada
que acaba a mans dels seus gestors-, en una Unitat Assistencial Autogestionada, revertiria sempre en la qualitat de l’assistència sanitària.
Es tracta doncs “d’un model capaç de competir amb la Mútua i permet fer la mateixa feina amb menys despesa, una dada rellevant en aquest moment en què el discurs de CatSalut és que no hi ha recursos i s’ha d’estalviar.
Actualment, el grup de treball que està estudiant com articular aquests proposta es troba en converses preliminars, juntament amb l’equip de govern i amb les coordinadores d’altres unitats autogestionades, per nodrir-se d’experiències prèvies que actualment estan funcionant a Catalunya. Alhora, hi ha una reunió prevista de l’equip de govern de Viladecavalls amb la responsable de CatSalut, Carme Esteve.
La possibilitat de presentar la proposta i que sigui acceptada depèn, en gran mesura, del fet que CatSalut reconegui que hi ha hagut un incompliment del conveni per part de la Mútua de Terrassa i, per tant, se’n pugui declarar la suspensió. CatSalut va donar la gestió del centre a la Mútua durant 50 anys a canvi de la construcció de l’edifici del CAP de Can Trias. Quan la Mútua en va assumir la gestió era per donar una assistència eficaç, no per tancar-lo. Aquest incompliment és denunciable i si la negativa de la Mútua a assumir-ne la gestió continua, s’obriria la porta a un nou conveni que optés pel model autogestionari.
* Article publicat al núm. 240 del setmanari Directa
2 comentaris
Comments RSS TrackBack Identifier URI
Ateneu Llibertari Acràcia 
[…] intentarien encetar un procés d’autogestió del centre com el que ja s’està duent a terme al CAP de Viladecavalls. A banda, les cacerolades continuen cada vespre de 20 a 21 a la porta del centre. Una altra de les […]
[…] intentarien encetar un procés d’autogestió del centre com el que ja s’està duent a terme al CAP de Viladecavalls. A banda, les cacerolades continuen cada vespre de 20 a 21 a la porta del centre. Una altra de les […]