[VIDEO] Nosaltres.

Manifest de l’assemblea de suport a les persones represaliades del 29M.
Barcelona, 21 d’abril de 2012.

Anuncis

La vella cantarella d’Interior: a pals amb la pastanaga

Plou sobre mullat. Teló de fons de cimera del BCE i antiga cultura de la por atiada de nou. Prement l’accelerador de la turborepressió, Interior no escatima amenaces ni recursos ni noves detencions anunciades. Ho va esclarir Felip Puig després de la vaga general: “que li tinguin por al sistema”. I avui mateix, a les cinc de la tarda, Interior presenta la web especial de delació ciutadana per combatre el “vandalisme”. Segons filtracions controlades, vora 30 fotografies d’activistes socials i joves no identificats seran penjades a partir d’aquesta tarda, en un web desenvolupat per l’empresa T-Systems, denunciada el 2009 per contractes anòmals amb l’administració pública. Aleshores, l’exfiscal anticorrupció Jiménez Villarejo ja va demanar que s’investiguessin les possibles relacions entre els accionistes i administradors de la multinacional i responsables de CiU.

La web s’estrena en el context d’un operatiu en curs dels Mossos d’Esquadra, en relació a la passada vaga general, que ja treballa fa setmanes amb un llistat de vora 80 persones, 50 de les quals ja estarien identificades. Les sis detencions registrades dijous passat a Barcelona -que es van saldar amb sis llibertats amb càrrecs, dues sota fiança de 6.000 euros, decretades pels jutjats dissabte- estarien emmarcades dins aquest operatiu.

L’anunciada roda de premsa d’aquest dimarts l’han fet coincidir amb una nova detenció: aquest matí ha estat detinguda la secretària d’organització de la CGT a Barcelona, Laura Gómez, de 46 anys, acusada de participar en una performance artística de protesta davant la Borsa de Barcelona durant la passada vaga general. En aquests moments es troba a les dependències policials de la comissaria de Les Corts, a les portes de la qual s’ha convocat una concentració de protesta i solidaritat. Fonts policials han anunciat que demà al matí serà traslladada a la Ciutat de la Justícia, on també s’ha convocat una concentració de protesta a partir de les 8:30h del matí.

Blindant la cimera i suspenent Schengen
L’operació repressiva s’emmarca també en el dispositiu desplegat per a la propera cimera del Banc Central Europeu a Barcelona els propers 2, 3 i 4 de maig, pel qual s’ha anunciat la ocupació policial de la ciutat amb més de 7.500 agents (4.500 mossos i 2.500 policies espanyols i guàrdies civils). Alhora, s’ha activat la unitat policial dels Mossos d’Esquadra especialitzada en el rastreig i monitorització de les xarxes socials. I la presència indissimulada d’agents de paisà en els barris més compromesos ja s’ha començat a notar, així com els controls itinerants d’identificació i les fronteres volants internes a la ciutat, com l’enregistrada aquest matí a l’Estació de França.

Malgrat la premsa oficial ha recordat que és el primer cop que se suspen Schengen -a petició, aquest cop, de Felip Puig- la lliure circulació de persones ja es va suspendre el 2002 a Barcelona, arran de la cimera de la UE. Enguany, des del 28 d’abril i fins que clogui la troba del BCE, que reuneix els sis membres del consell executiu i tots els responsables dels bancs nacionals de la zona euro, la frontera franco-espanyola quedarà segellada. Del País Basc a Catalunya s’aplicarà la suspensió del tractat, es restringiran drets i es restabliran els controls.

Ofensiva planificada
L’ofensiva de Felip Puig, però, no és nova. Endinsa les seves arrels, en un context de crisi social profunda amb 2’7 milions de pobres als Països Catalans i 1,3 milions de persones a l’atur, en la cultura d’emergència i excepcionalitat penal, processal i penitenciària que recorre al Dret per aplacar el malestar i la protesta social. Sobredimensionant intencionadament la conflictivitat social viscuda el passat 29M, i lluny de la reflexió suscitada en altres països europeus que han viscut realitats similars de violències urbanes, el conseller ha llançat una campanya d’ampli espectre i llarg abast contra qualsevol espurna de dissidència. L’ombra de la sospita ja arribat a determinats “intel·lectuals, acadèmics i periodistes”, titllats ja de còmplices pel conseller.

Aquest discurs, però, no és pas nou tampoc. Reincideixen en una vella i recorrent obsessió persecutòria de tall inquisitorial. Repeteix el patró repressiu d’una cultura repressiva que equipara dissidència amb delinqüència. Alena “enemics”, imaginaris o inventats i com més desconeguts millor. En una variació in crescendo d’una melodia ja coneguda. I en un patró quasi calcat del que ja va viure Barcelona l’any 2002 arran de la cimera de la UE. Aleshores Julia Garcia-Valdecasas -delegada de ferro del PP a Catalunya- denunciava la “complicitat social” d’amplis sectors socials que donaven “cobertura”, mentre Mayor Oreja atiava el discurs del “triangle anarquista greco-italià-espanyol” i la premsa veia el fantasma de Jarrai -moviment juvenil basc- en tota protesta. Aquella onada de criminalització contra la dissidència altermundista (Seattle, Praga, Génova) va acabar aplicant a la frontera de La Jonquera el SIS (Sistema Informàtic Schengen) i la SINERE (Suplementary Information Request at National Entry), una particular base de dades on els activistes contraris a la globalització neoliberal estaven fitxats com “criminalitat transnacional organitzada”. Sota aquell parany, milers de persones van quedar retingudes el març de 2002 a la frontera.

Retrocés i passes enrere, 10 anys després, el patró es repeteix i es perfecciona: incapaços de descodificar les arrels fondes de la desiguatat i el malestar, l’excusa de la violència serveix per carregar contra tota la resta. Sobretot contra la desobediència civil pacífica (27M, aturada de desnonaments de la PAH), contra la que ja es prepara un nou enduriment penal que elevarà el càstig a tres anys de presó. Amb aquest rerefons Puig escup “complicitats orgàniques”, ‘La Vanguardia’ encén sense cap mena de prova l’espectre de la “matriu italiana” -en una rèmora franquista de “l’enemic sempre és forani”- i les reformes de ‘mà dura’ ja són en curs i estaran enllestides abans de l’estiu.

I malgrat tot, no és el 29M qui ha modulat l’estratègia repressiva impulsada de Felip Puig. Ni molt menys. Abans de l’estiu, obsedit per la derrota policial davant la desobediència civil registrada el 27M a la plaça Catalunya, Puig ja va encarregar la reformulació de la unitat antiavalots dels Mossos d’Esquadra i l’estudi de reformes legals i penals. El passat estiu, diversos comandaments ja van viatjar a Alemanya per estudiar noves fórmules repressives: fruit d’aquella visita els Mossos van incorporar els gasos lacrimògens reintroduïts -després de 20 anys- en la repressió registrada durant la passada vaga general.

Retorn al passat: del 2002 al 2012
Túnel del temps i memòria com antídot, el març de 2002, amb motiu de la presidència de torn espanyola de la UE, Barcelona ja va patir una ocupació policial asfixiant de 8.500 agents (4.000 policies nacionals, 2.000 guàrdies civils, 1.000 mossos d’esquadra i 1.500 policies locals), similar a la que viurà els propers dies. Aleshores també va anar acompanyada del tancament de l’espai aeri en un radi de 65 quilòmetres, de la instal·lació de batèries de míssils antiaeris a El Prat -amb el rerefons del recent 11S- i d’un desplegament aeri i marítim de 5 avions de l’exèrcit i tres bucs de l’armada. També en aquell context de bunquerització de la ciutat es van ampliar les places de la presó Model -incorporant un llit més a cada cel·la-, es van habilitar tres jutjats de guàrdia i es va reforçar el paper de la fiscalia, que va anunciar -com ara- judicis ràpids i elevacions de les sol·licituds de penes per forçar presons provisionals. I tot i així, la multitudinària protesta al carrer contra l’Europa del capital i la guerra, amb gairebé 500.000 manifestants col·lapsant el centre de la ciutat, va desbordar l’operatiu, malgrat la cimera va cloure amb 114 persones detingudes i agents de paisà encaputxats a les Rambles practicant detencions indiscriminades.

Aquell operatiu va ser el punt àlgid d’un cicle -arrencat amb el desallotjament del cinema Princesa el 1996 i closa molt parcialment amb el desnonament del PP del Poder el 2004- que va deixar un eloqüent balanç repressiu contra els moviments socials: en vuit anys es van registrar més de 2.000 detencions, 40 empresonaments, un suïcidi i 8 inflitrats policials descoberts, amb una despesa antirepressiva de vora els 600.000 euros. Però si la dreta gestiona la repressió des de la cridòria i la socialdemocràcia neoliberal prefereix el silenci, aquell perfil securitari i criminalitzador d’equiparar dissidència amb terrorisme va proseguir els anys posteriors.

Els casos del 4 d’octubre a Sants, del 4F al barri de la Ribera o de Núria Pòrtulas a Girona en són el millor exemple. Contra Pòrtulas es voler aplicar l’article 577, un calaix de sastre que, des de l’any 2000, converteix en “terrorisme” il·licits penals que no ho són. És el mateix article que es va aplicar als Tres de Gràcia, tres joves acusats de terrorisme -un mes després de la cimera de la UE- que van resultat del tot exonerats per l’Audiència Nacional, que va arxivar la causa per falta de proves el 2006. Sant tornem-hi al 577, perquè és precisament aquest article el que va ser invocat pels Mossos d’Esquadra dijous passat contra els activistes detinguts a Barcelona. Una interpretació jurídica que ni tan sols la fiscalia va voler acceptar.

29M: 90 detinguts, 20.000 euros, 3 empresonats
Si el procés és el càstig, que diria Kafka, el saldo repressiu de la vaga general que s’arrosega arriba avui a les 90 detencions -comptabilitzant les cinc enregistrades, per realitzar pintades, diumenge passat a Barcelona-, 94 expedients sancionadors -entre ells, contra CNT i CGT-, fiances per valor de 25.000 euros i tres vaguistes encara empresonades a Brians i Quatre Camins. El mateix clima enrarit de persecució, linxament i atemoriment de la dissidència ha tingut similar efecte embogit al País València. A Bétera, quatre sindicalistes han estat detinguts per pertinença “a banda organitzada”: la Guàrdia Civil els acusa de… d’enganxar adhesius i cartells la vigília de la vaga general.

En una nova volta de cargol repressiva, de resum bèl·lic i de síntesi d’autoritarisme vergonyant i desvergonyit que resta condensada en les darreres declaracions dels màxims comandaments dels Mossos d’Esquadra, que atien també un clima d’impunitat i brutalitat policíaca. Sergi Pla, per exemple. El comissari de Recursos Operatius, conegut internament com ‘Stasi’, va afirmar sense embuts, en la penúltima emissió del programa ‘Salvados’ de Jordi Évole, que Gandhi hagués estat atonyitat a la plaça Catalunya el 27M del 2011. En la banalització de la repressió, però, qui ha anat molt més lluny en la certificació de la guerra de baixa intensitat decretada contra la dissidència política i social, ha estat el comissari David Piquè.

De l’enemic a les rates
Divendres passat, en el decurs de l’acte institucional del Dia de les Esquadres de la policia autonòmica, el comissari Piqué va etzibar en la seva intervenció oficial: “es poden amagar on vulguin, perquè els trobarem. Ja sigui en una cova o en una claveguera, que és on s’amaguen les rates, o en una assemblea, que no representa a ningú, o darrera una cadira d’universitat”. El discurs del comissari -“un agitador social és un gamberro”, va afegir- va ser fervorosament aplaudit, amb part de l’auditori dempeus. El discurs quirúrgic, de reminisciència gairebé pinochetista, ha apujat el grau de la repressió verbal i el vocabulari parapolicial: si fa un mes un comissari espanyol titllava com “enemic” els estudiants de l’IES Lluís Vives de València que reclamaven calefacció, Piquè ha anat més enllà i ha recorregut al primer punt de la teoria goebbeliana -animalitzar l’altre- per reduir la dissidència a una mera qüestió de rates, plagues i clavagueram. Piqué, comissari general de coordinació territorial, no és pas qualsevol. Apartat del quadre de comandament de la policia catalana amb el segon tripartit, forma part del pinyol dels Mossos conegut com ‘Escamot 16’, la guàrdia de korps del pujolisme que va integrar la primera direcció de la policia catalana el 1984.

De nou, doncs, torna el vell. Més que sobre mullat, doncs, plou sobre Millet. Càstig pels febles, impunitat pels forts. Però l’ofensiva repressiva no és cojuntural ni neix amb la vaga general. És un suma i segueix que ve de lluny i vol anar més lluny encara. La va anunciar Felip Puig el gener de 2011, només un mes després de prendre possessió, quan es va estrenar amb la seva primera osca repressiva: 418 identificats i denunciats rere l’ocupació pacífica i el desallotjament de la Casa de la Vaga -ocupada per denunciar la reforma de les pensions- a la Via Laietana de Barcelona. Tots els 418 denunciats -32 traslladats a comissaria per ser identificats- van ser exonerats de tot delicte als jutjats.

Aleshores Felip Puig va popularitzar la màxima “s’ha acabat la impunitat”. Paradoxalment ho deia només dos dies després que el nou govern de CiU retirés l’acusació de la Generalitat de Catalunya contra el tresorer de CiU Daniel Osacar i Angel Colom, denunciats pel cas del frau del Palau i el finançament il·legal de CDC. Només quatre mesos després, Puig hi tornava, a micro obert a RAC1, anunciant que “aniria més enllà de la llei” en el combat contra la dissidència. I fa 15 dies, política d’atemoriment i clima de mordassa, recordava a TV3 que la clau era la reintroducció de la por.

Avui a les cinc de la tarda, en la pitjor tradició del maccartisme que va enverinar la societat nordamericana i la cacera de bruixes tan pròpia de la Inquisició, Interior presenta la web oficial de la delació. Delirant crida a sometent convergent per provar de convèncer-nos que l’enemic és el veí. Evidenciar que les tisores sense porres no arriben enlloc. I que la vella doctrina d’anar a pals fins i tot amb la pastanaga és pura tautologia a les casernes d’Interior. Mentre un Benedetti atabalat, constant històrica i deconstrucció imprescindible de l’arquitectura repressiva, s’ho mira inquiet des de la cantonada. I xiula: “qui pacifiqui al pacificador, bon pacificador serà”.
EXTRET DE:

http://www.setmanaridirecta.info/noticia/vella-cantarella-pals-amb-pastanaga

Requisen diners, ordinadors personals, roba i un martell als registres dels domicilis dels vaguistes detinguts

Un enorme dispositiu d’antiavalots dels mossos ha efectuat des de les dotze del migdia el registre dels domicilis de les quatre persones detingudes ahir a Barcelona en relació amb les mobilitzacions de la vaga general. En concret, el carrer Constitució del barri de La Bordeta ha estat tallat des de la Rambla Badal i fins el carrer Olzinelles per catorze furgons de la Brigada Mòbil. Els agents encaputxats i amb les escopetes a l’espatlla han acordonat tota la zona i han arraconat i identificat a quatre veïns que s’han apropat per mostrar suport a les persones detingudes. El veïnat observava amb estupefacció des dels balcons l’ocupació policial d’aquest tranquil barri de La Bordeta, just a tocar del recinte fabril de Can Batlló. Dos vehicles patrulla dels mossos han traslladat dues de les persones detingudes fins al seu habitatge, i conjuntament amb un secretari judicial han procedit al registre de les seves pertinences i objectes personals. Altres sis furgonetes policials han anat a la plaça Orfila i al carrer Segre de Sant Andreu de Palomar, on un altre funcionari judicial ha fet el registre del domicili d’un altre dels detinguts ahir. Es dóna l’estranya coincidència que el jutjat que ha ordenat els registres domiciliaris (segons ha explicat un responsable dels Mossos) és el mateix que es trobarà demà a migdia en funcions de guàrdia i, per tant, haurà de decidir sobre les mesures cautelars respecte les persones detingudes: llibertat amb càrrecs, presó eludible amb fiança o presó preventiva sense fiança. Els registres s’han acabat a quarts de quatre de la tarda, quan els dispositius policials han abandonat ambdós barris de Barcelona. Dues veïnes del carrer Constitució de Sants que han mostrat el seu suport als detinguts han estat denunciades per desobediència a l’autoritat.

S’han endut diners, pertinences i ordinadors

Un cop els antiavalots han abandonat l’edifici registrat a la plaça Orfila de Sant Andreu de Palomar, els seus residents hi han pogut accedir i han comprovat amb sorpresa que els agents s’havien endut múltiples pertinences, objectes de valor i diners, no només del segon pis, on hi viu un dels detinguts, sinó que també havien accedit al primer i al tercer pis. A la primera planta de l’edifici, on hi viu una família amb una criatura, els agents també hi han entrat reventant la porta a patades. Un cop a dins i, amb els seus habitants retinguts, han confiscat un ordinador personal (PC), un ordinador portàtil, 1 USB, 1 memòria gràfica, una mascareta de pintor i un martell d’una caixa d’eines. En el tercer pis els agents han requisat 1 ordinador portàtil. Al segon pis, on hi viu el noi detingut els policies de paisà –encaputxats– s’han endut un ordinador (PC), dos ordinadors portàtils i uns pantalons de color negre. A més, els policies han requisat 7.800 euros en metàl·lic, part dels diners eren estalvis personals d’alguns dels habitants de l’edifici i una altra part eren diners recollits entre amics i familiars del detingut per a dipositar com a fiança en cas que el jutjat ho acordés. Ara, aquests diners han desaparegut, ningú sap on són. Els policies també han remenat dins un armari on hi havia pots de pintura i disolvents antics, així com també han obert paquets de farina de la cuina en busca de no se sap ben bé què.

 

EXTRET DE:

http://www.setmanaridirecta.info/noticia/registres-policials-dels-domicilis-dels-4-vaguistes-detinguts-ahir-barcelona

[ACTUALITZAT] Convocades múltiples mobilitzacions solidàries amb les sis vaguistes del 29-M detingudes!

Els mossos d’esquadra han detingut sis vaguistes del 29 de març al llarg del dia d’avui, als barris barcelonins de Sants -tres persones- i Sant Andreu -una persona-, i a la ciutat de Tarragona -dues persones més. Les persones detingudes ja han estat traslladades a les comissaries de Les Corts a Barcelona i a la de Camp Clar a Tarragona.

En un primer instant, l’operatiu -que ha començat abans del migdia- s’ha produit sota el silenci de mossos i mitjans. Tanmateix, una de les detencions ha aixecat la llebre i de seguida les xarxes socials se n’han fet resó. Mossos, tot i que reconeixia l’existència de l’operatiu, no ha informat del nombre de detinguts. Les detingudes passaran a disposició judicial demà al matí. A aquestes operacions cal sumar-hi quatre que es van produir abans d’ahir al Camp del Túria, i tretze efectuades avui per la policia espanyola a Pamplona, al País Basc, set de les quals contra persones menors d’edat.

Esclat de solidaritat

L’anunci de les detencions ha activat de seguida els moviments solidaris de Barcelona i els missatges de suport des de les xarxes, que s’ha canalitzat a través de l’etiqueta #DretsenPerill. El cap de setmana estarà ple de mobilitzacions en solidaritat amb les persones detingudes. Dissabte, a les 11h, hi ha convocada una concentració a la Ciutat de la Justícia i diumenge, a les 18h, una manifestació que partirà de la Plaça Catalunya. A Tarragona, les convocatòries de solidaritat són per demà: a les 9h, als jutjats, i a les 20h, a la Plaça de la Font.

Greus acusacions dels mossos

L’àrea de comunicació de la policia ha remès un comunicat de premsa on informa dels fets pels quals han estat detinguts els vaguistes. En el cas de C.F., L.M i P.M els relacionen amb la “crema d’una cafeteria del centre de Barcelona i amb les importants destrosses ocasionades en un centre comercial de Plaça Catalunya” i els imputa “delictes d’incendi, desordres públics i danys i el delicte relatiu a l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques”. A E.C. el relacionen amb “actes vandàlics en el decurs dels quals es van produir importants destrosses en un centre comercial de Plaça Catalunya” il’imputen “delictes d’incendi, coaccions i desordres públics”. Pel que fa als tarragonins detinguts, la policia denuncia “els actes vandàlics produïts en diversos punts de la ciutat, al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili i a la seu del Partit Popular de Catalunya”. A R.M l’imputen “danys, desordres públics i coaccions” i a J.M. “danys, desordres públics, coaccions i contra la seguretat del trànsit”. La policia catalana no descarta més detencions fruit de les indagacions policials.

Tres manifestants encara empresonats

Cal recordar que arran de la vaga general (aquí el balanç repressiu)  dos estudiants de la Universitat de Barcelona i militants de l’Associació d’Estudiants Progressistes i un veí del barri del Clot encara estan en presó preventiva (aquí els motius), per haver participat dels talls de trànsit del matí. Des d’aleshores, s’han fet múltiples mobilitzacions per exigir la seva posada en llibertat, i per exigir respecte als drets civils (Dues mil persones a Barcelona el 14 d’abril).

EXTRET DE:

http://www.setmanaridirecta.info/noticia/els-mossos-desquadra-comencen-detenir-vaguistes-del-passat-29-marc

Un jóven muerto tras una actuación de la Policia Vasca con pelotas de goma

ULTIMA HORA, EL JOVEN HERIDO GRAVISIMAMENTE TRAS UNA ACTUACIÓN DE LA POLICIA AUTONOMA ESPAÑOLA HA FALLECIDO

Informacón recopilada de Sare Antifaxista

Buscan testigos del pelotazo que dejó muy gravemente herido a un joven en Bilbo

Mensaje solicitando ayuda, tras los lamentables altercados de la noche pasada…

Desde aqui queremos animar a colaborar con la familia y amigos del joven herido. Si tienes datos, fuites testigo, tienes imagenes cacturadas con el movil, etc… No lo dudes y aportalas.

Bilbo * E.H
Hola buenas! Soy amigo del chaval que recibio un pelotazo en la cabeza por parte de la ertzaintza la pasada noche. Agradeceria enormemente que todas aquellas personas que viesen lo acontecido, contactase conmigo en la siguiente direccion de correo: aguantalivan@hotmail.com
Necesitamos testigos porque no puede quedar impune semejante carga policial sin justificacion alguna.
Mila esker !!

Sare Info:
http://sareantifaxista.blogspot.com.es/2012/04/permanece-muy-grave-el-joven-herido.html
http://sareantifaxista.blogspot.com.es/2012/04/athletic-schalke-incidentes-dentro-y.html

Interior y la Brunete mediatica intentan criminalizar a Iñigo Cabacas Liceranzu

Ante la falta de informacion, Interior a intentado escurrir el bulto, de la responsabilidad, por su desproporcionada actuacion. Como siempre, la Brunete mediatica, se ha puesto al servicio de la version oficial.
Iñigo, joven de 28 años, mientras tanto se debate entre la vida y la muerte.
«El paciente ingresado presenta importante inestabilidad en las presiones intracraneales. Permanecerá sedado y conectado a ventilación mecánica los próximos días. Pronóstico muy grave», dice el último parte del hospital de Basurto.

Bilbo * E.H
Los amigos de Iñigo, están convencidos que la «fractura craneal por estallido con importantes lesiones cerebrales» que sufre el joven de Basauri, tiene una única causa: una pelota de goma lanzada por la Ertzaintza a menos de veinte metros.
«Nosotros estábamos en una zona de María Díaz de Haro, llegaron varios furgones de la Ertzaintza, un despliegue importante. Abarrotada de gente y donde no hay escapatoria porque solo hay una salida que es una especie de túnel. Varios de nosotros les dijimos que no pasaba nada, pero nos retiraron y empezaron a disparar pelotazos. La gente trató de huir por allí, pero claro se formó un embudo».
Para evitar la carga policial, se refugiaron en los bares y en los portales. Disparaban a veinte metros cuando allí no había pasado nada. Solo un pequeño altercado entre dos tipos que pasó inadvertido para la mayoría de la gente. ¿Cómo es posible que fuéramos a celebrar el triunfo del Athletic y ahora Iñigo esté debatiéndose entre la vida y la muerte?.

Sare Info:
http://sareantifaxista.blogspot.com.es/2012/04/buscan-testigos-del-pelotazo-que-dejo.html
http://sareantifaxista.blogspot.com.es/2012/04/permanece-muy-grave-el-joven-herido.html
http://sareantifaxista.blogspot.com.es/2012/04/athletic-schalke-incidentes-dentro-y.html

SOLIDARITAT ACTIVA AMB ELS VAGUISTES EMPRESONATS

“Quan els polítics tenen por de perdre tota legitimitat del seu poder, reprimeixen sense escrúpols, quan són milers de persones que s’enfronten a la seva misèria, criminalitzen a través dels mitjans i apliquen mesures de càstig, vulnerant els principis de les seves pròpies lleis.”

Des del 29 de març, hi ha 3 persones que estan en presó preventiva. A una d’aquestes, el Javi, la van detenir quan participava al matí en un piquet informatiu al barri del Clot, mentre l’Isma i el Dani van ser detinguts a un piquet de Zona Universitària.Durant tota la jornada de protesta contra la reforma laboral i les retallades, es van dur a terme a Barcelona un total de 56 detencions, arribant a la xifra de 79 a la resta de Catalunya.

Algunes d’elles van sortir en llibertat provisional després d’haver pagat una fiança de 3000 i 4000 euros, d’altres varen quedar amb càrrecs i hauran d’anar a signar a jutjats cada 15 dies, setmanalment o dos cops per setmana. També hi ha qui va sortir de la comissaria després d’haverrebut greus pallisses de la policia. A un noi, per exemple, van deixar a la porta de comissaria ambel fèmur trencat, sense diners i sense mòbil per la matinada, o dos altres que els hi van haver d’extirpar la melsa degut als cops de puny i patades propiciades pels mossos.Tampoc no oblidem el centenar de ferits a causa de la brutalitat policial, que un cop més els mossos d’esquadra han utilitzat.

Que en tinguem constància, només per les bales de goma, hi ha 20 persones ferides, un d’ells és un nen de 4 anys i dos d’ells s’han quedat sense visió.Els mitjans de comunicació s’han encarregat des del primer moment d’estigmatitzar les vaguistes i de legitimar l’actuació policial: les pallisses, l’ús de piloteres o fins i tot, el retorn als gasos lacrimògens. Ho estan fent tot desviant el debat de per què milers de persones havien sortit al carrer decidides en un dia de vaga general. Pretenen confondre’ns i dividir-nos tot sembrant la por, però les qui vam sortir aquell dia, que som moltes i moltes, vam sentir la força de saber-nos juntes, de saber-nos fortes i ja no l’oblidem.

El 29 de març el carrer era nostre, i tot i que des de la matinada es produïren les primeres identificacions i detencions, la jornada de lluita va continuar endavant.

No obstant, tot i la repressió i els abusos policials que es van produir aquell dia, per a moltes de nosaltres el balanç de la jornada de lluita és positiu: les vies per accedir a Barcelona estaven tallades, molts comerços van tancar, centenars de milers de persones no van anar a treballar, moltes també vam fer vaga de consum i vam donar una resposta massiva al carrer.

Ara que tres persones estan a la presó i que lluitem per al seu alliberament, recordem que vam decidir fer vaga perquè estàvem i estem cansades que unes poques persones decideixin sobre les nostres vides imposant unes regles del joc unilaterals i de dalt a baix. Des de la privatització de la sanitat i l’educació, els desnonaments i desallotjaments de qui no pot pagar un lloguer o hipoteca, a la nova reforma laboral que permet aberracions tals com un acomiadament per estar malalt, la fi dels convenis col·lectius o la lliure aplicació d’EROs,… Cada dia ens escanyen més, però també cada vegada ens enganyen menys.

Jurídicament, no es sosté que per desordes públics es privi algú de llibertat. Aquestes situacions ens aclareixen com funciona la “Justícia” i en mans de qui es troba. Felip Puig, amb les seves declaracions i amenaces de restringir el dret de reunió, endurir el codi penal i fomentar la delació ciutadana, així com el Govern estatal amb mesures com estendre la legislació antiterrorista als actes de vandalisme urbà, ens mostren que les lleis són eines polítiques. La decisió d’empresonar el Javi, l’Isma i el Dani no correspon a aspectes legals sinó a uns interessos concrets per paralitzar les protestes. Actituds del mateix caire es van donar a la manifestació de suport amb les empresonades i detingudes el dilluns dia 2 quan els mossos d’esquadra van detenir un home amb diversitat funcional, abandonant la seva cadira de rodes, deixant-lo en llibertat amb càrrecs de desordres públics la mateixa matinada.

L’aïllament i les amenaces no tenen lloc en la il·lusió de trobar-nos

La precarietat perd el seu pes quan ens donem suport mutu

Les retallades ens reafirmen en l’autoorganització

La repressió, fins i tot, l’empresonament de les nostres companyes, no ens atura quan partim de que…

… SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES!!

LLIBERTAT VAGUISTES EMPRESONADES!!
ABSOLUCIÓ PER TOTES LES COMPANYES ENCAUSADES EL 29M!!

Grup de Suport del Javi del Clot

 

EXTRET DE:

http://solidaritat29m.noblogs.org/

 

Llibertat detingudes i empresonades 29M

Un cop més, l’Estat utilitza la repressió per intentar estendre la intimidació i la por i per a trencar i paralitzar les nostres lluites.

Amb la repressió tracten d’invisibilitzar la violència que estem patint cada dia per part d’aquestos. Per part, d’aquells violents que desnonen a les famílies, que ordenen batudes, que ens han convertit en esclaus assalariats, aquells que decreten reformes laborals que precaritzen encara més les nostres vides, . Aquells violents que dediquen tot un informatiu titllant d’inadmissible un conte- nidor cremat mentre normalitzen que l’Estat espanyol desplegui el seu exercit en països ocupats, que no s’escandalitzen de l’amnistia fiscal decretada per el Govern, que es desviuen per justificar les agressions que patim cada dia a cada cantonada de la ciutat. Aquells violents que es dediquen a disparar en les manifestacions indiscriminadament, que trenquen costelles, fan perdre ulls, dis- paren a nenes, apallissen, detenen arbitràriament i ens torturen a les comissaries. Aquells violents que intenten ocultar deliberadament que el paradís d’alguns coincideix massa sovint amb l’infern d’altres.

Amb la repressió també tracten de silenciar la gran jornada que es va viure el 29 de març a Barce- lona. Però, no ens fareu oblidar l’empoderament que vam sentir en aquell moment, no oblidarem com s’ha notat el treball previ dels barris i com en 20 dies ens hem organitzat, ni oblidarem els piquets que es van dur a terme a més de vint barris de Barcelona, ni les columnes baixant i trobant- se amb les companyes d’altres barris. No oblidarem la quantitat de gent que hi havia a tot arreu, ni com ens repartíem menjar i aigua entre persones que no ens coneixíem de res. No oblidarem els aplaudiments i els crits de “foc, foc” quan es trencava l’aparador d’un banc, ni a dones grans mo- vent contenidors, ni a nenes molt joves amb una ràbia i una actitud admirable, ni a la quantitat de gent que llançava pedres i feia barricades. No oblidarem com ja no sortim corrent quant carregueu amb les boles de goma sinó que ens quedem quietes i ens enfrontem a vosaltres. No oblidarem que ja no érem “les 200” de sempre, sinó moltíssimes més. No oblidarem que estàvem unides, ens sentíem fortes i que per unes hores guanyarem els carrers.

Sabem que, amb la col·laboració i complicitat dels “mitjans de comunicació”, intentareu fer una campanya de criminalització titllant a les encaputxades com aquelles que aprofiten aquestos es- deveniments amb l’única finalitat de provocar disturbis i diferenciant-les d’aquelles persones que treballen cada dia al seu barri i que surten al carrer a manifestar-se contra aquesta situació que ens condemna a la misèria. No existeix tal diferència. Nosaltres som vaguistes, estudiants, antisis- temes, solidaries, delinqüents, provoquem disturbis, treballem cada dia al barri, som vàndals, som companyes…ho som tot!

SABEM QUE TENIU POR I FEU BÉ A TENIR-LA, TENIM SUFICIENTS MOTIUS PER A TRENCAR-HO TOT

PERQUÈ NOSALTRES HEM DECIDIT VIURE

ENS VEIEM ALS CARRERS

EXTRET DE:

http://www.lahaine.org/index.php?p=60718