NO HI HA PA PER A TANTS XORIÇOS!

No hi ha crisi, hi ha molts xoriços

El sistema capitalista actual, que predomina en la majoria de països del primer món, ens recalca contínuament que som uns privilegiats. Ens diuen insistentment, a través d’aquests mitjans de comunicació que tenen controlats i manipulats, que bé que estem, que feliços vivim. No fa gaire encara ens venien la moto que érem la vuitena potència mundial, a punt d’arribar a Itàlia.

Aquest sistema que està controlat pels que manegen l’economia, els banquers i els posseïdors de les grans fortunes formen una reduïda elit. Ells són els responsables d’organitzar la societat, posant o llevant als polítics que els interessa, per alguna cosa no és estrany veure els partits que es diuen d’esquerra, fer una política que no té res a envejar a la casta casposa, rància i clerical que sempre va dominar a aquest país. La esbombada independència del poder judicial és una altra fal làcia, només falta veure les mòmies feixistes que dominen els tribunals suprems i constitucional. Gossets submisos afins al poder.
Les lleis que elaboren sempre beneficien als poderosos (banca, patronal, església) ia ells mateixos

D’aquesta manera, els ciutadans en general, que no pertanyen a aquesta casta dominant i que intenten viure del seu treball quotidià, quan els deixen, ara paguen les conseqüències econòmiques que ens venen com a “crisi” En quina mena de decisions del control de l’economia participa el poble ens preguntem?

Aquest mateix sistema, que ens diu que travessem una crisi galopant, subvenciona amb xifres milionàries als sindicats que ens venen, CCOO i UGT, que per mitjà d’aquesta entelèquia anomenada eleccions sindicals diuen que ens representen, és més s’arroguen el paper de negociar en el nostre nom. ¿I que és el que negocien en el nostre nom, aquests que es diuen a si mateix majoritaris? Doncs al llarg del temps hem pogut veure com pacten les retallades salarials, els expedients de regulació, la massacre de les plantilles. També negocien molt bé els locals que els regala el govern, a canvi de la seva traïció.

On queda la jubilació als 55 anys, per obrir pas als més joves? Com creuen que es podran cotitzar 38 anys si als trenta encara hi ha moltes persones que no han trobat la primera feina?

Ja pot ser que l’edat de defunció s’hagi allargat, però a costa d’arribar en unes condicions de salut precàries als 65. Què no tenen prou, no t’han espremut prou? Els militars porten tota la vida jubilant a partir dels 50 anys, i robant després un lloc de treball.

Després de 40 anys en una cadena de muntatge, una obra, el camp o una fàbrica, encara els suposes un gran negoci. Et s’atipen de pastilles dels metjastres de l’assegurança, per pal.liar les mil i una malalties que comporten els cossos malmesos dels aniquilats treballadors.
Vinga que com esteu forts i robustos fins als 67 i no descarteu que potser fins los70 anys, que per alguna cosa el treball és salut.

El benefici que generen els milions de treballadors, aquest se’l reparteixen entre uns quants.

En lloc d’injectar grans quantitats de diners als bancs, que paguin les conseqüències dels seus errors. Que s’embarguin les propietats i els sous dels grans directius d’aquestes entitats financeres, que són com Robin Hood però a l’inrevés “Nosaltres vam robar el pobre per donar-lo al ric”

Tornem a insistir i denunciar a CCOO i UGT, que diuen representar els obrers i que pacte després pacte fan que els drets aconseguits al llarg de la història, vagin quedant en el camí. Ells també formen ja part de la casta, un apèndix de la política, la casta sindical, amb els seus milions en subvencions, els seus cursets inexistents, els seus alliberats corruptes i antiobrers.

L’església és un altre càncer, que ens omple d’oprobi en les albors del segle XXI, aquest niu de pederastes que paguem entre tots i que com sempre, estan a favor dels que més tenen. Que no se’ls subvencioni amb els nostres impostos!

La monarquia i el Senat són altres luxes que no ens podem permetre, si segons diuen falta diners per als aturats, les escoles, els jubilats ….

N’hi ha prou de paràsits i prebendes a la classe política, que no conformes amb els seus alts salaris, surten lladres per tot arreu, Gürtel, Mallorca, Sta Coloma, Marbella,

Molts d’aquests que hem enumerat, són els veritables culpables de la mal anomenada crisi. Els empresaris espanyols, els més ineptes d’Europa, els més ineficaços. Amb salaris de misèria,-una tercera part de França o Suïssa-i diuen que no som competitius. Se li ha passat a algú investigar els grans sous dels directius de la Banca? I a canvi de què, de la seva brillant gestió? I ara cal salvar amb diners públics?

Veient el món que ens estan deixant ia la vida a la qual ens estan abocant l’única solució és organitzar al marge d’ells. Hem d’intentar crear una societat més justa, solidària i equilibrada, social, moral i ambientalment.

Per tot això fem una crida a la manifestació convocada conjuntament per la CNT Catalunya, Solidaritat Obrera, CGT i la COS amb el suport de tot tipus de moviments socials, assemblees de barri i sindicats anticapitalistes.

Tots junts a expressar el nostre rebuig als pactes socials, la reforma laboral i el pensionazo

Tots junts a denunciar els polítics vividors, als empresaris corruptes i explotadors i als sindicats traïdors i venuts CCOO i UGT.

Salut i Anarcosindicalisme

SI LLUITES POTS VÈNCER, SI NO LLUITES ESTAS VENUT.

 

Informació extreta de.

http://www.solidaridadobrera.org/index.php?option=com_content&view=article&id=2011:federacion-local-de-catalunya&catid=1:timas&

 

Màxim suport desde l’Assemblea Llibertària de Badalona al CSOA Libertatia

Ahir al vespre 22 de Març, sobre les 9 de la nit, dos individus d’avançada edat amb cotxe es van apropar al CSOA Libertatia de Badalona a increpar, amenaçar i insultar a la gent que hi erem per aquí. L’home en qüestió, que es va dedicar a dir que suposadament era el seu immoble, va amenarcar amb portar “amics” per desallotjar-nos a l’endemà (avui), obviament sense cap intenció d’anar per via judicial si de veritat és el propietari.

Ja no seria la primera amenaça de veïns “amistosos”, policies locals o mossos, però cap d’ells s’havia identificat com a tal.

Des del CSOA Libertatia de Badalona portem 4 mesos ja de vida, amb la vivenda ja habilitada i amb la part del Centre Social quasi bé a punt per obrir-la com a espai de confluència dels moviments socials revolucionaris, combatius i antifeixistes de Badalona.

Aquestes amenaçes no frenaran pas el projecte que estem construint i impulsant.

Donar les gràcies a tota la penya que s’ha apropat aquests dies, veïnes, col·lectius i organitzacions, i sobretot els que s’han passat avui. Donar les gràcies tambè a lxs companyxs de Ràdio ContraBanda per informar sobre lo succeït i cedir-nos un espai al programa. Moltes gràcies!

Salut, i ara i sempre RESISTÈNCIA!!

23 de Març del 2011

Assemblea del CSOA Libertatia

 

Informació extreta de: badalonaokupa@riseup.net

NO AL PACTE SOCIAL!!NI POLÍTICS VIVIDORS, NI CCOO, NI UGT!! (Manifestació, 26 de Març Barcelona. )

Polítics i sindicats majoritaris, CCOO y UGT, han signat i difós fins l’avorriment el denominat
pacte social, l’expressió més evident del qual és la reforma del sistema de pensions. En
qualsevol cas, l’abast d’aquest pacte inclou una clara agressió a la classe treballadora i un
retrocés dels nostres drets laborals i socials, que podem detallar en aquests termes:

• Suposa una nova claudicació davant les condicions imposades pel gran capital i
els especuladors financers als treballadors/es.
• Manté els privilegis d’aquesta casta sindical i el seu paper a la negociació
col·lectiva.
• Dóna via lliure a altres aspectes de la reforma laboral amagats sota l’impacte públic de les pensions, com la desregularització de les condicions laborals, l’acomiadament lliure i gairebé gratuït, i la precarització de la relació laboral al mateix temps que aboca a la joventut a la desocupació i a condicions de treball ínfimes i indignes.
Aquest vergonyós acord entre polítics i sindicalistes professionals i verticals s’afegeix a una ofensiva generalitzada contra els drets socials del conjunt de la població que afecta a les nostres vides en molts aspectes:

• Es retallen les prestacions i els serveis públics en educació, sanitat i atenció a
persones depenents i s’afavoreix als especuladors disposats a fer negoci en
aquests àmbits (mútues, sanitat privada, etc.)

• Es finança amb fons públics la ruïna d’un sistema bancari corrupte sense que
els responsables siguin jutjats i condemnats.
• Es redueix al no-res el dret a un habitatge digne mentre es reprimeix i
criminalitza qualsevol proposta alternativa al problema i s’aprofundeix en
l’especulació urbanística desallotjant a la gent dels seus barris i trencant
qualsevol teixit social que no es presti a la mateixa.
• Es limita a la mínima o cap expressió la participació dels ciutadans en la presa
de decisions sobre qüestions que els afecten directament.
Creiem que aquestes i moltes altres agressions que venim patint en els últims temps fan més
necessària que mai la mobilització conjunta de l’anarcosindicalisme i el sindicalisme
alternatiu al costat dels col·lectius i els moviments socials, cap a una VAGA GENERAL
ESTATAL.

Per tot això els sindicats CGT-Barcelona, CNT-Catalunya, Solidaritat Obrera i COS, comitès,
assemblees i grups socials de barri i els col·lectius socials fem una crida al conjunt de la
ciutadania i als treballadors/es a participar en la manifestació convocada per al proper 26 de
març de 2011 a Barcelona sota el lema
“NO AL PACTE SOCIAL, NI POLÍTICS VIVIDORS,
NI CCOO, NI UGT!!”

No al pacte social, no a la reforma laboral, no al “pensionazo”.

Ja n’hi ha prou!! de polítics corruptes i sindicats venuts com CCOO i UGT, signants
d’aquest pacte social.

Ocupación del consulado chileno por lxs presxs en Huelga de Hambre en Tesalónica, Grecia

Solidaridad con lxs presxs políticxs en huelga de hambre

Los callejones sin salida de la dominación, la violencia autoritaria y la estrategia de guerra para la neutralización del enemigo interno son, hoy mas que nunca, características evidentes en todos los estados en los cuales se desarrolla la resistencia social organizada.

En el 14 de Agosto de 2010, un maravilloso espectáculo represivo ha tomado lugar en las ciudades chilenas de Santiago y Valparaíso conduciendo à la persecución de 14 personas, 8 de las cuales han sido encarceladas y acusadas de todos los ataques armados, con explosivos e incendiarios, que han acontecido en los últimos 3 años, en contra de objetivos del estado y del capital en el país.

La única prueba concreta que los ha llevado a la cárcel es su identidad política, que es sintetizada por sus círculos sociales y sus actividades de lucha.

Andrea Urzúa, Camilo Pérez, Carlos Riveros, Felipe Guajardo, Francisco Solar, Mónica Caballero, Pablo Morales, Rodolfo Retamales, que desde entonces están encarcelados, libran una lucha muy importante desde el 21-2-2011, en que han empezado una huelga de hambre exigiendo su libertad así como la abolición de la ley antiterrorista.

Nada mas empezar la huelga, otros 2 compañeros han sido reenviados a la cárcel después de un periodo de arresto domiciliario. Vinicio Aguillera y Omar Hermosilla se han unido à la huelga 2 días después. A través de este posicionamiento todos ellos demuestran claramente que no están dispuestos a resignarse en las jaulas de le democracia. A través de su segunda exigencia, han conseguido quebrar el aislamiento social que formaba parte de los planes del estado, poniendo en evidencia la profunda dimensión política de su caso la cual es significativamente importante para todas las luchas sociales. El arsenal de la ley, que todos los estados totalitarios modernos tienen a su disposición, es una herramienta para la eliminación de cualquiera que sea un enemigo consciente en contra del dominio.

Aunque sean los anarquistas los principales receptores de la violencia enmascarada por las leyes, la fuerza de la ley del terror no va extinguirse después de ellos. El resultado de esta lucha será un legado histórico para el movimiento que no quedara atrapado dentro de las fronteras de ningún país. Que suceda entonces lo mismo con la solidaridad que sera expresada, desde todos los rincones de este planeta, para con estos compañeros.

Nosotros les deseamos mucha fuerza hasta la liberación. Nos quedamos juntos a ellos en esta difícil lucha contra las mazmorras del estado, contra el proceso judicial discriminatorio y clasista, contra las alcantarillas de los media y contra todos aquellos que intentaran bloquear su camino hacia la libertad.

Asamblea por el Fomento de la Solidaridad y Otrxs Compañerxs,
15/3/2011,
Salónica, Grecia.

Assemblea Llibertària de Badalona

Nadie pondrá en duda que el movimiento anarquista de Barcelona necesita organización para empezar a mover y cambiar las cosas. Cuando lxs estudiantes y lxs obrerxs empiezan a moverse, el mundo puede temblar, he ahí la historia para demostrarlo.

Como anarquistas vemos necesario que ya es hora de que llegue nuestra hora. Así pues, empezar a organizarnos y saber qué es lo que queremos y como lo llevaremos a cabo será lo primordial para comenzar algo nuevo, duradero y fuerte.


No hará falta alguna que se nombren todos los malestares de esta sociedad, ya nos lo sabemos todos de memoria.

No hará falta que se mencionen a los culpables, ni que critiquemos el letargo en el que malvivimos.


Todo esto está más que asumido y podemos verlo en el frustrante devenir de lo cotidiano.
Así que a todxs aquellxs que estén cansadxs de teorizar e imaginar grandes cambios sin saber por dónde empezar ni cómo hacerlo.


A todos nuestros futurxs compañerxs os damos una gran noticia y un consejo:
Si creéis que falta organización, os instamos a organizarnos desde ya.

Basta de idealismos sin acción.

La idea y la acción han de ir fuertemente agarradas de la mano.


Basta de autoengañarnos y dejar que nos engañen con la miserable idea de que ESTO no se puede cambiar, que no puedes luchar contra el SISTEMA, que la gente no está preparada, que si es difícil e imposible y bla bla bla,
pues eso no es más que SUS BLA BLA BLA BLA de siempre.

A todas las personas y colectivos que estén interesados en formar parte de la asamblea libertaria de Badalona os damos la bienvenida Los objetivos, en el fondo ya los sabéis.

Reforzar, Propagar
Enseñar y difundir, Ayudar, Colaborar,
Cambiar, Revolucionar, Destruir y Reconstruir
ACTUAR
Conjugad todos estos verbos y os saldrá un bonito poema.