[Barcelona] 1er MAIG:DIA DE LLUITA.

 

Surgido en 1886 de duras luchas contra la esclavitud asalariada (por la reducción del tiempo de trabajo, por la consecución de unas condiciones de vida dignas, pero sobre todo por un mundo nuevo), este día empezó a celebrarse como una conmemoración combativa frente a la muerte de 5 trabajadores anarquistas, ahorcados en Chicago en dicho contexto de lucha. Pero es una conmemoración desde la lucha, porque las condiciones de opresión se mantienen, porque el capitalismo sigue explotándonos y el Estado sometiéndonos.

En un mundo regido a su antojo por una élite política y financiera. En un mundo en el que el sometimiento cotidiano es cada día mayor y cuyo precio recae sobre las espaldas de los de abajo. En un mundo donde cada vez las condiciones de vida son más precarias, donde el control y la represión son mayores, donde las condiciones de la explotación asalariada son cada vez más duras (reformas laborales, abaratamientos de despidos, recortes de pensiones, rebaja de sueldos, aumento de la jornada de trabajo,…) y donde cada vez más los ricos y poderosos se aprovechan de nosotros (aumento de precios, desahucios, pauperización y encarecimiento de la ya de por sí envenenadora sanidad y adoctrinadora educación, etc).

En un mundo donde a nosotros siempre nos toca perder pero ellos nunca pierden (paraísos fiscales, corrupción, poder, saqueos y desfalcos descarados hacia los más empobrecidos en beneficio de los que mandan), es nuestra tarea reapropiarnos de nuestras vidas y decidir cómo y en qué condiciones queremos que éstas se desarrollen. Eso es algo tan importante que no se puede dejar en manos de nadie, de ningún/a gestor/a o especialista, y menos aún en las manos de nuestros explotadores. Y esa tarea pasa por destruir el mundo de miseria en el que vivimos.

Porque no podemos permitir que el capitalismo y el Estado hagan de nosotros lo que quieran, que nos reduzca a una mera condición servil, hemos de luchar, como antaño lucharon nuestros predecesores, contra los sempiternos enemigos (Estado, Capital y cualquier forma de Autoridad, y sus defensores) para desembarazarnos de nuestras cadenas y proclamar – o al menos intentarlo – la libertad. Es nuestro deber recordar nuestros orígenes y seguir luchando para acabar con este sistema que nos humilla y somete. El momento es ahora, el lugar es la calle.

Bloc Llibertari

Manifestació Anticapitalista
17:30 H de Plça Universitat a la Canadenca (tres xemeneies, Paral.lel)

EXTRET DE:

http://www.lahaine.org/index.php?p=61215

1r Maig. Acte Unitari de CNT: Seguim en la lluita

 

La xifra de persones aturades (sobretot joves menors de 35 anys), la des-regulació del mercat laboral, les retallades en tots els àmbits socials de competència pública o l’encariment de la part no finançada a través de l’erari públic (Sanitat, Educació, Transport, Investigació i Desenvolupament, etc..), estan suposant l’obertura a un escenari qualitativament diferent al qual ens havíem acostumat a viure: un exèrcit de nòmades laborals sense cobertura social pública travessant un territori cada cop més inhòspit.

Mentre tot això va esdevenint-se, les grans empreses (bigger to fail), els bancs… són re-finançats amb capital públic que mai retorna en benefici dels més desafavorits per aquesta situació, sinó que es destina a la sanitat interna d’aquestes institucions depredadores mentre es dediquen a allò que anomenen reestructuració.

Si a això li afegim l’enduriment penal per a frenar per la força allò que escapa completament al dret, tenim que l’Estat social de dret s’està convertint en un Estat penal d’excepció. Lleis que es dirigeixen selectivament a una part de la població (aquella part que dissenteix d’acceptar aquesta situació), gestionant la realitat com una situació d’emergencia, provocant així l’alarma, la alerta i la por. Aquesta estratègia del poder determina condicions estructurals per la consolidació de la precarietat i la marginació, legitimant el control social i fomentant una nova categoria de persones a les quals poder aplicar amb èxit la política del terror.

Arribats a aquí, nosaltres no arronsarem el cap esperant que ens l’esberlin definitivament -convertint-nos en exèrcit d’alienats i desposseïts de tot-, no abandonarem l’esperit que ha animat a d’altres abans a fer els sacrificis personals necessaris per conquerir allò que per a ells naixia de la dignitat pròpia, ni esperarem a que només ens quedin les cadenes per perdre. Nosaltres continuem esperonant la unió de tots els treballadors i treballadores per a ser capaços i capaces de reconquerir les nostres vides i capgirar aquesta situació injusta, continuem sense aclucar el cap ni convertir-nos en instruments del capital o de cap quadre polític o sindical.

Davant d’aquesta situació a la que no es veu sortida i només podem intuir més amenaces, la CNT continua cridant a la classe treballadora a organitzar-se i lluitar pel món digne en el qual volem viure, perquè allò que ens queda és el que ens correspon, lluitar, lluitar amb tota la nostra energia.

Salut, lluita i anarcosindicalisme!

 

EXTRET DE:

http://barcelona.cnt.es/

II Festival de Cinema Anarquista de Barcelona – Primavera 2012

 

Estem començant a muntar el programa, així que si tens alguna pel·lícula, curt o documental que t’agradaria que es projectés al festival, digue’ns-ho! Estem buscant material que tracti sobre anarquistes o anarquisme, que tingui inspiració anarquista, que parli sobre lluites anti-autoritàries o que sigui, senzillament, anàrquic.

Envia’ns una sinopsis, la duració i el format (VHS, DVD etc.) a:

cineanarquistabcn@gmail.com

També necessitem mans, ments, energia i alegria. Si vols donar-nos un cop de mà en el muntatge i la programació del festival, ens anirà de fàbula. Escriu-nos i ens trobem:

cineanarquistabcn@gmail.com

I si vas venir l’any passat i tens alguna crítica constructiva o destructiva, no ho escriguis només a indymedia, fes-ho també a: cineanarquistabcn@gmail.com

Assemblea espontània, temporal i autònoma del FCAB.

EXTRET DE:

http://fcab.tk/

 


Que vénen els anarquistes!!! [29M]

 

EXTRET DE:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/442770/index.php

[VIDEO] Manifestació: Aquest dissabte 17 de març, a les 11h del matí, a la Pl. Orfila.

SALVEM EL CASC ANTIC DE SANT ANDREU DEL PALOMAR!

EXTRET DE:

http://salvemelcascantic.avvsantandreu.cat/

La CNT convoca vaga general el proper 29 de Març

 

Contra la Reforma Laboral, les retallades i les agressions contra la classe treballadora.

La CNT rebutja qualsevol negociació sobre drets aconseguits i exigeix la derogació de la Reforma Laboral.

El Comité Confederal de la CNT ha acordat convocar vaga general de 24 hores el proper 29 de març, extenent la convocatòria ja realitzada a Euskal Herria i Galiza, convocatòria que es formalitzarà els propers dies.

La CNT rebutja qualsevol negociació sobre els drets aconseguits per la classe treballadora durant anys de lluites, i per això convoca aquesta vaga amb l’objectiu prioritari que es derogui inmediatament la reforma laboral aprovada ahir, a la que considera una agressió frontal contra els drets i les condicions de vida de la classe treballadora, continuant les mesures preses per l’anterior govern, com la reforma laboral de 2010, la rebaixa de salaris a l’administració pública o la retallada a les pensions i al serveis públics, que l’actual govern està aprofundint.

La CNT exigeix que es posi fí a una política econòmica disenyada per a que els i les treballadores paguin la crisis de la banca i de la patronal, que ha conduit a una xifra intolerable d’aturats i aturades que no para de creixer, i a un empobriment i empitjorament de les condicions de vida de la classe treballadora.

La CNT convoca també aquesta vaga contra les retallades, a la jornada previa a uns Pressupostos Generals de l’Estat on es concretarà un altre brutal atac contra els serveis públics i els drets socials.

La CNT rebutja l’Acord pel Treball i la Negociació Col:lectiva signat per CCOO, UGT i la CEOE el passat mes de febrer, a més de les esmenes presentades per aquests sindicats al tràmit parlamentari de la reforma, rebutjant’los com alternativa vàlida, ja que comparteix l’esperit de reforma i assumeix la lògica de la patronal i el govern, assumint que la sortida a la “crisi” ha de realitzar-se mitjançant cessions als drets dels i les treballadores, col·locant de partida a la classe treballadora a una posició de debilitat. La mateixa lògica ja va portar aquests sindicats a acceptar l’enraderiment de l’edat de jubilació als 67 anys, després de la vaga general del 29S.

Per la CNT la vaga del 29 de març ha de ser només l’inici d’un procés de movilització creixent i que es manté, que incorpori al conjunt de la classe treballadora i als sectors més desfavorits i afectats per la crisi capitalista, fins a posar fré a la dinàmica d’agressió constant als nostres drets, posant les bases per la recuperació i conquesta de nous drets socials al marc d’una profunda transformació social.

Tots aquests motius han portat a la CNT a realitzar una convocatòria pròpia pel 29 de març. Amb aquesta convocatòria la CNT vol donar cobertura a tots i totes aquelles que aposten per una confrontació real i continuada, que torni les agressions contra la classe treballadora amb el mateix grau de contundència amb que les estem rebent, junt amb totes aquelles organitzacions obreres que comparteixin aquests objectius i que rebutgin la política de pacte i pau social.

Per la CNT el rebuig frontal amb la política i el model sindical de les burocràcies de CCOO i UGT i el seu descrèdit en amplis sectors de treballadors no han de convertir-se en excuses contra la movilització i la lluita sinó en alicients per reforçar-la des de una altra forma de fer sindicalisme des de l’acció directa, l’autonomia i el suport mutu. Davant les agressions de la magnitut de les que estem patint, la unitat dels i les treballadores és fonamental, unitat que s’ha de manifestar des de la base, des de les assemblees als centres de treball i als barris, a les movilitzacions i als piquets fins a fer de la movilització contra els responsables i beneficiaris d’aquesta situació: la patronal, la banca i el govern, una dinàmica imparable que aixequi una barrera contra les tentacions de convertir els drets de tots i totes en moneda de canvi de ningú.

Es hora que tots, treballadors i treballadores, a l’atur o en actiu, jubilats i jubilades, summergides, estudiants o precaris diguem prou, prenem els carrers per no abandonar-los, fins fer valer la nostra força i les nostres reivindicacions.

El 29 de Març tots al carrer, totes a la vaga!

Secretariat Permanent del Comité Confederal.

Confederació Nacional del Treball- CNT

 

Manifestació pels barris de Mataró, el 10 de març, contra la Reforma Laboral, i per l’Autoorganització de la Classe Treballadora

Dissabte 10 de març – 17h – Plaça Isla Cristina (Plaça dels taxis, Cerdanyola)

La C.N.T. de Mataró i el Grup Anarquista L’Albada Social convoquem una manifestació el proper 10 de Març contra la Reforma Laboral i per l’autoorganització dels i les treballadores.
Creiem que s’ha de respondre amb contundència al nou atac de l’Estat i la Patronal, i. l’única manera de fer-ho a l’alçada de les circumstàncies és la convocatòria d’una Vaga General Indefinida, i el camí cap a aquest fi passa per l’autoorganització i la lluita permanent dels treballadors i treballadores.
Per això, i perquè no podem quedar impassibles davant aquests abusos, convoquem aquesta manifestació per tal de fer una crida alsciutadans de Mataró. No ens podem quedar parats i baixar el cap durant més temps, és hora d’actuar.
La manifestació començarà a la Plaça Illa Cristina, on su convoquem a les 17h i transcorrerà pels barris de Cerdanyola, Peramàs, Pla d’en Boet i Centre. El recorregut serà: C. Rosselló, Pg. de Ramón Berenguer III, Av. Gatassa, C. Josep Montserrat i Cuadrada, C. d’Arnau de Palau, Pl. Catalunya, C. Aribau, Rda. O’Donell, C. Joan Larrea, Rda. Francesc Macià, C. Unió, Pl. Cuba, C. Palmerola, Pl. de les Tereses, C. Sant Josep i Ajuntament de Mataró, on finalitzarem al voltant de les 20h.
MANIFEST CONJUNT DE LA C.N.T. DE MATARÓ I EL GRUP ANARQUISTA L’ALBADA SOCIAL:
PER L’AUTOORGANITZACIÓ I CONSCIENCIACIÓ DE LA CLASSE TREBALLADORA:
Davant la darrera Reforma Laboral, a la classe treballadora no li queda cap més opció: autoorganitzar-se i lluitar amb contundència pels seus drets i per la seva dignitat.
La resposta que hauríem de donar els treballadors i les treballadores hauria de ser proporcional a l’agressió que hem rebut. Aquesta resposta no pot ser una altra que forçar al Govern Espanyol a fer marxa enrere mitjançant una Vaga General Indefinida. Lamentablement la classe treballadora, avui dia, es troba desencantada i desmobilitzada. Per tant, per dur a terme una veritable Vaga General amb perspectives de victòria obrera, es fa necessari un procés de profunda autoorganització i conscienciació dels treballadors.
Els sindicats de representació, petits i grans, reforma rere reforma, derrota rere derrota, porten 30 anys demostrant la seva ineficàcia com a model d’organització obrera i la seva complicitat amb els governs que garanteixen els seus privilegis a base de subvencions. Avui dia la credibilitat d’aquestes organitzacions es troba en les seves hores més baixes. Per desgràcia, amb la seva traïció han desvirtuat el sindicalisme i la lluita de classes en general.
La CNT de Mataró i el Grup Anarquista l’Albada Social reivindiquem l’anarcosindicalisme com a eina de lluita laboral i l’anarquisme com a sistema de valors del poble treballador, per plantar cara a les classes dominants i assolir la seva completa emancipació social: el comunisme llibertari.
Es per això que el dissabte 10 de març sortirem als carrers de la ciutat. Perquè cal que els treballadors i les treballadores sapiguem que el nostre destí i el dels nostres fills i filles estan a les nostres mans. Que tenen les eines necessàries per imposar-se als seus explotadors, així com la responsabilitat de deixar en herència a les properes generacions un món de justícia i llibertat.
CONTRA LA REFORMA LABORAL:
Aquesta Reforma Laboral significa un retrocés sense precedents en els drets de la classe obrera.
Existeixen tants motius per combatre aquesta llei com articles hi apareixen. Amb aquest decret es pretén generalitzar encara més la precarietat laboral, facilitant els canvis de jornada, horari, retribució o centre de treball. Per no parlar del nou contracte indefinit per a empreses amb menys de 50 treballadors (on treballem la gran majoria d’assalariats),que inclou un període de proba d’un any. En altres paraules: acomiadament lliure i gratuït.
El PP porta mesos omplint-se la boca amb que el seu govern crearà llocs de treball. ¿Quina és la seva fórmula? Fer més fàcil i barat l’acomiadament. Les indemnitzacions als treballadors acomiadats es reduiran dràsticament: els acomiadats improcedentment (sense motius objectius) rebran una indemnització per sota de la meitat del que rebien fins ara. D’altra banda, qualsevol empresa que tingui menys beneficis (no calen pèrdues) tindran una “causa justificada” per acomiadar-nos.
A més, es vol criminalitzar i explotar vilment els treballadors sense feina que cobrin l’atur. L’Estat castigarà als treballadors que, contra la seva voluntat, no poden treballar perquè la societat de consum i l’economia de mercat no li ofereixen cap oportunitat de guanyar-se la vida. Aquests treballadors seran forçats a fer feines en benefici de la comunitat. Això no es altre cosa que fer-nos treballar a canvi de res. Vist d’una altra manera, treballar a canvi d’un dret que ja hem adquirit amb les nostres cotitzacions a la Seguretat Social: la prestació d’atur.
Aquests només són alguns detalls d’aquesta Reforma que és un insult a la dignitat dels treballadors d’avui i a la memòria dels treballadors i treballadores d’ahir (que amb les seves lluites van conquerir els drets que ara ens volen robar). No podem quedar impassibles davant aquest abús.
Els anarcosindicalistes i anarquistes no ho farem, i el dissabte 10 de març sortirem al carrer amb orgull i amb dignitat. Cal que ressorgeixi l’autèntic moviment obrer, que no es altra cosa que els propis treballadors i treballadores organitzades solidàriament i en lluita permanent contra les classes dominants. Sense subvencions, sense alliberats i sense dirigents.
Avui com ahir:
Anarcosindicalisme i Anarquisme!
Per l’autoorganització de la classe treballadora!
Sindicat d’Oficis Varis de Mataró de la CNT
mataro.cnt.es
flmataro@cnt-ait.es
C/Nou de Caputxines, 10bis, 08301 Mataró
699 31 37 85
Grup Anarquista “L’Albada Social”
albadasocial.wordpress.com
grup.albada.social@gmail.com
EXTRET DE:
http://albadasocial.wordpress.com/

Debat: “La necessitat d’una organització juvenil anarquista”

Debat: “La necessitat d’una organització juvenil anarquista”

Dissabte 3 de març, 18:00

Ateneu Llibertari Acracia de Badalona.
Passatge del Riu Tordera, Baixos 5-7, Lloreda (Badalona)

L2 Pep Ventura // RENFE Badalona

Durant els últims anys els anarquistes hem viscut un canvi respecte a la manera d’entendre’ns i organitzar-nos, en especial els joves. A finals dels ’90 i principis dels 2000 van sorgir nombroses crítiques i qüestionaments sobre el que fins llavors era el Moviment Llibertari clàssic: la CNT, la FAI, la FIJL, etc. Sobretot la FIJL (Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries) havia estat, fins llavors, el referent de la lluita anarquista juvenil. Però a partir de la seva desaparició, en la militància “pública”, aquest referent va quedar vuit, contribuint en la desaparició i la desorganització de la joventut anarquista.
Avui en dia: Què hem après? Hauríem d’apostar per les organitzacions anarquistes? Són necessaris els grups d’afinitat? De quina manera podem els joves anarquistes lluitar pels nostres ideals? Per què val la pena decantar-se: centres socials, ateneus, lluita obrera, sindicats, lluites de barris, grups anarquistes… ?
En el debat tractarem d’exposar el punt de vista que els joves de la FIJA tenim sobre aquestes qüestions, i el perquè pensem que hauríem de recuperar el model de la FIJL dels anys ’90.


Debate: “La necesidad de una organización juvenil anarquista”

Sábado 3 de marzo a las 18:00

Ateneo Libertario Acracia de Badalona
Pasaje del Rio Tordera, Bajos 5-7, Lloreda (Badalona)
L2 Pep Ventura // RENFE Badalona

Durante los últimos años los anarquistas hemos vivido un cambio respecto a la manera de entendernos y organizarnos, en especial los jóvenes. A finales de los 90 y principios de los 2000 surgieron numerosas críticas y preguntas hasta lo que hasta entonces era el Movimiento Libertario clásico, en concreto la CNT, la FAI, la FIJL… En concreto ésta última, la FIJL (Federación Ibérica de Juventudes Libertarias), era hasta el momento el referente de la lucha anarquista juvenil. A partir de su desaparición de la militancia “pública” ese referente quedó vacío, hecho que contribuyó a la dispersión y la desorganización de la juventud anarquista.

A día de hoy, ¿qué hemos aprendido? ¿Debemos apostar por las organizaciones anarquistas? ¿Son necesarios los grupos de afinidad? ¿De qué manera podemos los jóvenes anarquistas luchar por nuestras ideas? ¿Por qué vale la pena decantarse: centros sociales, ateneos, lucha obrera, sindicatos, luchas de barrios, grupos anarquistas…?

En el debate trataremos de exponer el punto de vista que los jóvenes de la FIJA (Federación Ibérica de Juventudes Anarquistas) tenemos sobre estas cuestiones, y el por qué pensamos que debemos recuperar el modelo de la FIJL de los años 90.

Comenzamos la preparación de la Segunda edición del Festival de Cine Anarquista de Barcelona

Començem la preparació de la Segona edició del Festival de Cinema Anarquista de Barcelona. Desprès de la impresionant acollida de la Primera edició, vam decidir continuar edavant amb la segona, que tindrá lloc a la primavera del 2012. Us recordem que l’Assemblea preparatòria del festival està oberta a la participació de tothom, envians un mail per a saber les convocatòries. Estem preparant una nova pàgina web que estarà disponible molt aviat. A partir d’ara podeu enviar les vostres propostes i projectes a cinemanarquistabcn@gmail.com

Fins Aviat!

Resumen del Primer Festival de Cine Anarquista de BarcelonaPasados algunos meses del festival de cine, con muchíssimo tiempo de sobra para reflexionar queremos compartir unas líneas sobre cómo vivimos el festival desde la Organización. Imaginamos que hay otros colectivos interesados en otras ciudades y países que tienen intención de organizar algo similar a lo que aquí hicimos. Para ellos, y para toda la gente con curiosidad en saber nuestras opiniones va este resumen.

Una de las circunstancias más habituales de quienes organizan actividades en el movimiento libertario es la improvisación sobre la marcha, cosa que esperamos que con los siguientes festivales se solucione. La improvisación –y nuestra militancia diaria en muchas otras cosas- hace que las asambleas sean difíciles de convocar, que en estas asambleas venga menos gente de la necesaria para tomar decisiones, y que se cumpla lo que se decide.

Tras habernos puesto manos a la obra con poco tiempo para organizar nada, las ganas de este tipo de actos nos dejaron claro que si no lo organizábamos nosotrxs, tarde o temprano lo haría otra gente. La respuesta de directoras y directores fue muy positiva en lo que se refiere a propuestas. Hay mucha gente que está haciendo cortos, que se está currando documentales, y que incluso hace cortos de animación y pequeñas películas de metraje medio. El nombre del festival era amplio a propósito para que entraran todo tipo de películas y disfrutáramos de una buena variedad de cine “anarquista”.

Enseguida se nos llenó el cupo de documentales y cortos. De hecho tuvimos que ampliar un día más el festival trasladándonos al Ateneu Llibertari de Sants. Por el contrario, fue difícil contar con películas más grandes. Sin embargo, pudimos tener en cartelera Ni Dios, ni patrón ni marido, de Laura Mañá. También otras películas con derechos de autor más flexibles por haberse rodado hace décadas. Esto es quizás el punto flaco de los festivales de cine alternativos y no comerciales, precisamente la falta de presupuesto para pagar los royalties para tener una serie de películas de “caché”. Esto hace que el festival tenga menos calidad, pero que a la vez sea “más nuestro”. En realidad es un punto importante, que debe tenerse en cuenta. No es lo mismo que se te enganche una película cuando le has pagado cientos de euros a una productora que no un corto de un colega de un colega que está encantado porque alguien se acuerda de sus películas. Y sí, estas cosas pasan. Nuestra conclusión, fue que nos tendríamos que haber centrado en nuestra gente, sin tener grandes pretensiones de calidad. Se gana mucha tranquilidad.

Otro punto interesante fue la elección de la sala. Nos centramos en encontrar un local de cine o teatro con butacas, y bien acondicionado para que entrara un buen número de personas. Pero ya desde el primer día vinieron a las pocas horas más de cien personas, que llenaron la sala… y más tarde los pasillos, y el bar. El viernes por la noche seguramente llegaron a pasarse más de doscientas personas al mismo tiempo yendo y viniendo por el área del festival. Hicimos el festival el jueves y el viernes por cuadrar con el calendario del Antic Teatre, y se nos quedó pequeño. En próximas ediciones pasaremos al fin de semana y si acaso ampliaremos entre semana. Y, por supuesto, una de las primeras misiones de la asamblea que organice el festival del año que viene debe ser encontrar un cine más grande.

Para terminar tuvo lugar un recital poético, que tuvo lugar en la calle y que resultó un éxito imprevisto aglomerando decenas de personas que abarrotaron la calle. Hubo roces con la gente del Antic que no entendía qué estaba pasando. Hay gente que cuando ve el arte y la poesía fuera de contexto se asusta. Y luego la fiesta, pues teníamos que recuperar algunos gastos realizados. Lo sentimos por la gente envenenada por nuestro matarratas favorito. El tercer día de festival, fue mucho más tranquilito, en Ateneu de Sants, ya “jugábamos en casa” y tras pasar las películas previstas volvimos a deleitarnos con los cortos que más triunfaron.

Queremos agradecer a toda la gente que colaboró en el festival de forma altruista, casi sin pedirlo, y que nos hizo la tarea más llevadera. También con la gente que nos ofreció materiales audiovisuales para pasar en el festival. Por último agradeceros a quienes vinisteis a ver las películas y animaros a convertiros también en documentalistas y a crear cortos y otras películas.

El festival del año que viene contará con las cuentas a cero, puesto que todo el dinero sobrante ha sido repartido entre varios proyectos y colectivos como Alasbarricadas.org, el Ateneu Llibertari de Sants y LaTele.cat. La cuenta de correo cineanarquistabcn@gmail.com queda abierta, y será consultada de vez en cuando para ver lo que se envía. Los documentales y parte de los cortos serán subidos para su descarga gratuita en internet. Y como dijimos, la organización del próximo festival queda abierta a quien quiera participar, esperemos que alguien con más experiencia en estas cosas.

http://fcab.tk/

 

EXTRET DE:

http://www.lahaine.org/index.php?p=59312

Reunión en Frankfurt por un día de acción europeo contra el capitalismo (31M)

Diversos grupos autónomos, así como organizaciones antiautoritarias y libertarias de distintos países europeos, se dieron cita en Frankfurt (Alemania) a principios de diciembre para mantener una reunión. El objetivo, determinar estrategias para una jornada europea de protesta el 31 de marzo.

– Asistentes: Movimiento Antiautoritario (AK, Grecia), Unión Sindicalista (ZSP-AIT, Polonia), Confederación Nacional del Trabajo (CNT-AIT, España), Autonome Antifa Wien (“ums Ganze”, Austria).

De Alemania: Alianza “ums Ganze” (Berlín, Bremen, Colonia, Frankfurt, Goettingen, Hannover), FAU-AIT (Regional Sur, Frankfurt, Stuttgart), Campusantifa (Frankfurt), Autonome Linke Offenbach.

– No asistieron pero mantienen voluntad de participación: ÖkoLinX/Izquierda Ecológica (Alemania), ESE de Grecia, la Unione Sindacale Italiana (USI-AIT)

– Otros grupos de europeos invitados no han respondido hasta el momento.

La asamblea giró entorno a la convocatoria del 31 de marzo como día internacional de protesta. Esta fecha marcará el inicio de acciones, manifestaciones, concentraciones, etc –en función de la capacidad de cada organización- que se realizarán de forma coordinada. El objetivo de este proceso será contrarrestar las políticas económicas de la UE y avanzar por los caminos autogestionarios de las relaciones sociales y económicas. En el encuentro quedaron esbozadas algunas de las acciones más representativas, sobre las que se irá suministrando información según se vaya trabajando en ellas.

Las claves de la reunión asamblearia se centraron en las premisas claras de funcionar con democracia directa, amplificar las propuestas autogestionarias y sobre todo, encontrar el denominador común. Se partió de la base de un mismo enemigo, el capitalismo, que incluye a partidos políticos y sindicatos oficiales, así como cualquier nacionalismo.

Durante el curso de la reunión, se insistió también en que la postura defendida contra la crisis no fuera únicamente la de demandantes, sino que debía procurarse aportar ejemplos alternativos, además de crear vínculo con los problemas concretos de los distintas organizaciones participantes. Otra decisión en esta línea fue la de reforzar el deteriorado intercambio internacional. La coordinación a nivel internacional deberá realizarse desde la comprensión de la autonomía y del funcionamiento de cada organización, por lo que no se verán afectadas las estrategias, acciones y campañas en curso.

La función de los asistentes de la CNT en la reunión fue explicar el posicionamiento de la organización al respecto, y trasladar las experiencias llevadas a cabo en este mismo sentido.

La convocatoria europea del 31 de marzo posiblemente coincida en el tiempo con las acciones que resulten del referéndum de la Asociación Internacional de los Trabajadores (AIT) en enero. En éste se determinará la posibilidad de organizar varios días de acción internacional a nivel mundial, propuesta que viene planteada desde la anterior Plenaria de octubre.

Las medidas económicas impulsadas por la Unión Europea, tales como los recortes del gasto público, se están produciendo a gran velocidad, sobre todo en los países periféricos. Las repercusiones en el crecimiento del desempleo y de los despidos no han tardado en hacerse notar. Éste constituye el principal motivo por el que el entorno antiautoritario, anarcosindicalista y libertario de varios países de Europa se ha visto obligado a plantearse el acercamiento táctico con otras organizaciones sindicales y sociales para poder hacer frente a este ataque del capitalismo.

Actualmente los países de los que proceden las organizaciones que han participado en la asamblea llevan varios meses inmersos en campañas para movilizar a la sociedad. Por citar algunos ejemplos,

En Grecia y Alemania se realizaron actividades conjuntas para protestar por las condiciones económicas que Europa, y Alemania en concreto, están imponiendo al país heleno. Asimismo, en España se han realizado acciones con el fin de adquirir experiencia de cara a una futura huelga general.

En esta campaña, denominada “hacia la Huelga General”, que se ha llevado a cabo en nuestro país, promovida por la CNT, nuestra participación en las movilizaciones ha sido activa. En su marco han sido organizados numerosas actos, desde manifestaciones multitudinarias, acciones descentralizadas, conferencias, solidaridad en los conflictos laborales, etc, etc, con un resultado que la CNT ha considerado positivo. Las movilizaciones han ido en aumento, sumando un total de 100 actos en conjunto con otras organizaciones sindicales y colectivos sociales de España, y trascendiendo incluso a secciones y sindicatos de la AIT de países como Inglaterra, Polonia y Francia, que se han sumado en algún momento a las protestas.

Es cada vez más evidente que tenemos que actuar desde una visión global y explorar estrategias conjuntas contra las élites capitalistas, garantes de la UE, de donde manan los ataques a la clase trabajadora. Solamente así será posible contrarrestar las políticas europeas que atañen a todos.

Todas las novedades relativas a estas movilizaciones y la participación de la CNT en las mismas se irán anunciando.

C.M.HomerC.M.homer

Más información próximamente en:

www.cnt.es

www.iwa-ait.org

www.march31.net

 

EXTRET DE:

http://www.lahaine.org/index.php?p=59129