Una de les preses del 4F se suïcida després de sis mesos en presó!

[ACTUALITZACIÓ]

Ahir per la tarda ens assaltava la notícia de la mort d’una companya: Patricia Heras, presa pels fets del 4F, decidia treure’s la vida abans que tornar a la presó un cop més.

Després d’un procés ple d’irregularitats i mentides per part de l’Ajuntament de Barcelona i la Guardia Urbana, Patricia va ser condemnada a tres anys de presó inculpada per uns fets que sempre va negar haver comés.

Assenyalem al llavors alcalde de Barcelona Joan Clos, a Jordi Hereu com a conseller de seguretat i a tots els còmplices d’aquest sistema penal assassí com a culpables de la mort de Patri.

Plenes de ràbia i de dolor per aquest nou assassinat de l’estat, convoquem manifestació demà dijous 28 d’Abril a les 19:30h al Forat de la Vergonya. (Al costat del mercat de Santa Caterina, metro L4 – Jaume I)

SENSE JUSTÍCIA NO HI HAURÀ PAU
Adios, Patri.

__________________________________________________________________

Patrícia Heras havia estat condemnada pels incidents de Sant Pere Més Alt on un membre de la Guàrdia Urbana va rebre un cop que el va deixar tetraplègic · La noia va defensar sempre la seva innocència · Amnistia Internacional va denunciar el cas i les tortures infringides als detinguts Patricia Heras, una de les persones condemnades pel fets de Sant Pere de Més Baix on el 2006 un policia local de Barcelona va resultar greument ferit durant un confús desallotjament d’un local, es va suicidar anit a casa seva. Heras, que havia relatat en el seu bloc una versió dels fets contrària a la versió acceptada pel tribunal portava sis mesos en presó, quatre dels quals en tercer grau -anant a la penitenciaria només a dormir. Sempre s’havia declarat innocent.

Els fets van passar el 4 de febrer de 2006 quan la Guàrdia Urbana intentava acabar amb una festa en una casa pressumptament okupa (el moviment okupa va desmentir que tingués relació amb aquell edifici) al carrer de Sant Pere Més Alt. En els incidents un membre de la Guàrdia Urbana va ser agredit amb un test que li va causar una ferides gravíssimes que l’han deixat en estat vegetatiu. La versió segons la qual se li havia llançat un test des d’un balcó va ser explicada per l’aleshores batlle Joan Clos. Tot i això després es va canviar la versió i es va afirmar que les ferides havien estat causades per una pedra. Patricia Heras, en qualsevol cas, no va ser acusada d’això sinó del posterior llançament d’una tanca contra la policia, acusació que ella nega, tot afirmant que ni tan sols era al lloc dels fets.

Al gener de 2008 Heras va ser jutjada a l’Audiència Provincial de Barcelona i condemnada, amb Alfredo Pestana a tres anys de presó per atemptat contra l’autoritat. Els condemnats van recórrer al Tribunal Suprem espanyol que el 3 de juny de 2009 va ratificar la sentència imposada per l’Audiència Provincial de Barcelona. Posteriorment van demanar un indult al consell de ministres que no els va ser concedit. A l’octubre de 2010 Patricia Heras va ingressar a la presó de Wad Ras de Barcelona i el 18 de desembre de 2010 va passar a la secció oberta, amb l’obligació de tornar a dormir cada dia a la presó. El 26 d’abril de 2011 es va suicidar a casa seva.

Per aquests fets hi ha en presó tres persones més, Juan Pintos, Alex Cisterna i Rodrigo Lanza.

Amnistia Internacional va denunciar el cas i les tortures que van rebre els tres detinguts principals. Patricia Heras va denunciar també maltractaments.

Presentació de l’Assemblea Llibertària de Badalona

Presentació de l’Assemblea Llibertària de Badalona al local del sindicat de la CGT-BDN, el proper dijous dia 28 d’Abril a les 17:30h.

Lloc: C/Alfons XII,109

Com arrivar: L2 Pep Ventura (BDN)

[CNT-Catalunya] Primer de Maig. Perquè la crisi és el sistema

Perquè la crisi és el sistema

El recent nomenat president de la Generalitat, Artur Mas, en l’acte de presentació dels seus cent dies de govern, va proposar severes retallades socials i va apel·lar “AL SACRIFICI DEL POBLE CATALÀ” per a superar aquesta situació de “crisi provocada pel greu endeutament públic”, justificant que en una situació com aquesta, només és possible sortir amb retallades socials i amb l’augment d’impostos que permetin pagar els interessos a bancs i caixes.

Si fem una mica de memòria, no ens costarà gens recordar no només el multimillonari regal que recentment el govern central va fer als banquers, sinó totes les inversions en monumentals construccions i espectaculars actes megalòmans, en els quals s’han anat balafiant els diners dels impostos i propiciant les grans borses de corrupció, govern després de govern, sense que cap dels polítics, empresaris o banquers, plantegessin contenció alguna.

Ara, el president de la Generalitat, en comptes de dirigir-se a empresaris, multinacionals i banquers, demana sacrifici al poble català pel balafiament, la corrupció i l’abús sistemàtic dels diners públics per part de corporacions i interessos privats.

Un dels majors compromisos de qualsevol grup de govern, ha estat la política de concertació que ha prevalgut la inversió de serveis bàsics en el sistema privat, deixant el públic en condicions cada vegada més precàries i inoperants.

En aquests moments, “els nostres governants” consideren que deuen donar el cop de gràcia que permetrà, a aquest sistema econòmic capitalista, posar-se a l’altura del model neoliberal dels Estats Units, on, qualsevol servei bàsic es deu pagar doncs, el sistema públic, ha perdut el seu caràcter universal per a passar a convertir-se en benèfic i destinat als sectors més desprotegits de la societat.

Els processos productius de multifunció, mobilitat i de pèrdua de drets conquistats per la classe treballadora, pactats per govern i patronal conjuntament amb els sindicats majoritaris, han propiciat una precarietat laboral impressionant, augmentant alarmantment l’increment del nombre de persones parades i necessitades de subsidis per a la supervivència.

La reforma del sistema de pensions, que perllonga els anys de vida activa de les persones i el nombre d’anys cotitzats per a rebre unes mínimes prestacions, fan que una jubilació digna resulti inassolible per a una majoria i obre la porta a una reducció de l’esperança de vida de les persones que, sense economia, sense atenció mèdica necessària, amb malalties funcionals, sense qualitat de vida, etc…, siguin les candidates principals per a les grans borses de marginació que ja es comencen a notar.

L’augment d’impostos, la carestia de vida en general i de productes bàsics en particular, amb la retallada de serveis sanitaris i educatius indispensables, sumats a la desregularització del mercat laboral i de la especulació empresarial i bancària, anticipen el deteriorament definitiu d’aquest promès estat del benestar que mai hem conegut, d’aquí les paraules del president de la Generalitat de “SACRIFICI”.

I què significa aquest “SACRIFICI” per a un senyor tan “honorable” com creient i religiós? Només hem de llegir els passatges de la bíblia que abunden sobre això i comprovarem que, del que fonamentalment es tracta, és de sofrir prou en aquesta vida, per a arribar a el “paradís” una vegada morts.

I si ens resistim a sofrir? La resposta a aquesta pregunta la trobarem en l’altra “bíblia”, en aquest cas l’econòmica. La qual han escrit aquests “grans profetes” de les doctrines del neoliberalisme econòmic, la terra promesa del qual són els Estats Units i la seva “santa seu”, la Casa Blanca. Per a les persones que es resisteixin tenen preparats els “sistemes de xoc” sobre control social i policial, i per a les més refractàries, la seva inclusió en altre enorme “sistema industrial”, el penitenciari.

PERQUÈ LA CRISI ÉS EL SISTEMA,
TRENQUEM EL SEU SISTEMA

Convocatòria d’actes conjuntament amb la CNT-AIT
MATÍ
10h Esmorzar
10:30-12:30h Activitats infantils. Espectacle del grup Mimulus
11:30h Recital de poesia i canta-cançons
12h Miting
13h MANIFESTACIÓ
14h Dinar: paelles vegetals i ecològica i +…
PARC DE LES TRES XEMENEIES
Av. Paral·lel/ptge La Canadenca Paral·lel

1r de Maig! Ara ens toca a nosaltrxs!

Ara ens toca a nosaltres!
Amb l’excusa de la crisi, les úniques “solucions” que ens proposen els diferents poders (polítics,
financers, empresarials) passen per una forta retallada dels drets socials i econòmics que ja
estem patint el conjunt de la ciutadania.
Les seves receptes neoliberals, casualment les que ens han portat a aquesta situació, ens han
conduit a un carreró sense sortida on:

-El 20% de la població estem sota el llindar de la pobresa.
-El 20% de la població activa estem a l’atur. Som un milió i mig de persones.

-Aquesta xifra s’eleva al 40% quan parlem dels joves.
-La nova reforma laboral no afavoreix la contractació, sinó l’acomiadament i condicions
de treball encara més precàries.
-Amb el nou “acord social” de les pensions, haurem de treballar més anys i cobrarem
menys.
-Milers de famílies hipotecades hem perdut el nostre sostre o estem ofegats pels
deutes. Des de l’any 2007 hi ha hagut més de 40.000 desnonaments a Catalunya.
-Desmantellament dels serveis públics. Drets universals com l’ensenyament i la sanitat
estan en perill de ser privatitzats, el que crearia ciutadans de primera i de segona, els
que podran i els que no podran pagar-se’ls.
-La manca d’inversió en despesa pública contrasta amb els ajuts que reben els grans
bancs, que són els mateixos que obtenen beneficis multimilionaris per als seus
accionistes i evadeixen capital a paradisos fiscals.
-Les polítiques d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones, i contra la violència de
gènere, són ineficients, i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, en termes
d’igualtat de gènere, continuen sent una quimera.
-Augmenten els tòpics que alimenten els discursos feixistes, quan està demostrat que
les persones nouvingudes no són una càrrega sinó que aporten més del que reben.
-La corrupció dels partits polítics ens han portat a la desconfiança i deslegitimació de
l’actual sistema de representació. Ens imposen mesures d’ajust quan ells no són
capaços de revisar els seus escandalosos sous i dietes.
És per tot això que ens manifestarem en un Primer de Maig unitari i alternatiu, que englobi
diferents veus però amb un sol crit ben fort. L’actual sistema fa aigües. Ja no aguantem més.
Hem de canviar les regles de joc. És hora de treure’ns la por. Ajuntem-nos totes: les joves, les
desocupades, les precàries, les hipotecades, les que no ens jubilarem, les que no tenim futur,
les que ens diuen il·legals o sense papers.
Entre la precarietat existencial de totes hem d’apostar per un canvi estructural d’organització de
la vida, un canvi que posa l’autonomia i la dignitat de les persones en el centre, un canvi que
trenqui el model que diu que som mercaderia, un número, passaport o compte bancari. Un
canvi que posi l’economia al servei de les persones i de la societat, i no en mans d’uns pocs per
al seu propi benefici.
Sortim juntes al carrer. El seu moment s’acabat. Ara ens toca a nosaltres començar una
sortida de la crisi favorable a la majoria de la població: l’única sortida possible.

On les desposseïdes prenguem la paraula i exigim una nova justícia social, una veritable democràcia.
I la democràcia només serà possible si es materialitzen uns nous drets socials, una reducció
dràstica de les desigualtats, que permeti l’accés a la cultura, una justa distribució de la
riquesa, una estabilitat de renda garantida per a tothom, una política de la diferència i del
compartir. Del contrari, el paisatge social serà cada vegada més fosc i la crisi es convertirà en
el destí d’Europa.
El 1r de maig, nosaltres ja hem començat!
http://www.aranosaltres.org/

Torna el TATTO CIRCUS A KARCELONA ELS DIES 20,21,22 DE MAIG DEL 2011!



Un año más el Tattoo Circus vuelve a Barcelona como herramienta de apoyo a
nuestr@s compañeros pres@s y una vez más nos reunimos en torno al tatuaje y
la modificación corporal como excusa para escupir en la cara a este sucio
sistema y sus malditas cárceles, como financiación y saludo a tod@s
aquell@que han decidido declarar la guerra al estado y al capital y
que están
pagando por ello.

El Tattoo Circus es un encuentro en el que aparte de tatuajes, piercings,
escarificaciones, etc se harán  charlas, videos, exposiciones, conciertos,
shows,   suspensiones... y muchas cosas más....

ABAJO LOS MUROS DE LAS PRISIONES!!!!




Una presa en la Cárcel de Brians I en Huelga de Hambre

“He tomado la decisión de ponerme en Huelga de Hambre pidiendo lo que me corresponde, mis permisos. Llevo 5 meses intentando que me visite un abogado del SOJ para que me asesore y me ayude a reclamar, ya que mis permisos fueron denegados, en un principio por mi situación psiquiátrica ( según la Junta de Tratamiento); y después, cambiaron sus negativas rechazando mis permisos porque antes de entrar en prisión tomaba alcohol frecuentemente, debido a que he ejercido la prostitución y muchas veces tenía que beber para poder ganar dinero… Es por esto, que la Junta de Tratamiento me pone como condición para otorgarme los permisos, el tener que realizar un programa de drogodependencias; pero si a mi no se me ha aplicado rebaja de condena por toxicomanía y yo no soy consumidora, no pueden exigirme hacer dicho programa.

Que yo haya sido o sea en el futuro prostituta o no, y consuma el día de mañana alcohol o no, es algo que no tiene nada que ver con mi condena y pertenece a mi vida personal y privada, a mi intimidad, y la Junta de Tratamiento es precisamente lo que me quiere arrebatar.

Dentro de prisión hice programas de auto-control, pero es que resulta que a las presas se nos pide que nos controlemos mientras recibimos amenazas por parte de los funcionarios, mientras reclamamos mejor trato y nos humillan todos los días personas que por el hecho de tener un uniforme siempre tienen todas las de ganar y a nosotras ni se nos escucha.

Cuando solicitamos asesoramiento jurídico a los abogados del SOJ, estos no aparecen o vienen meses más tarde, cuando se han pasado los plazos para reclamar o presentar cualquier escrito o queja que tengamos. Estos abogados nunca llegan porque son parte de todo este entramado carcelario y no les conviene ayudar a poner denuncias contra funcionarios o por violaciones de los derechos que se cometen aquí dentro. No nos quieren dar abogados para ayudarnos con nuestros permisos y nos quedamos en manos de las Juntas de Tratamiento sin poder hacer nada. Estas juegan con nuestras vidas, como si no fuese suficiente ya con nuestras condenas.

La mayoría de las cartas que las presas escriben al Juez de Vigilancia Penitenciaria, no salen de aquí…

Denuncié hasta que punto se nos explota laboralmente en los talleres del CIRE, trabajando 6 horas diarias por 120 y 130 euros al mes ( según lo que quiera pagar el CIRE por quitarte tu dignidad ese mes). Luché por tener un sueldo digno en los talleres, lo que me sirvió sólo para que ellos presentasen mis informes psiquiatricos al JVP, sin saber que lo que yo tengo realmente es una gran depresión y tristeza desde que estoy presa, y que todos mis problemas psiquiátricos vienen de ahí. Al presentar el CIRE mis informes psiquiátricos ( a los cuales no debería tener acceso esta empresa), el JVP desestimó mi denuncia.

Yo no estoy loca, como ha dado a entender el Centro Penitenciario de Brians I, esta cárcel solo ha querido encubrir así las denuncias que he hecho contra el CIRE o cualquier otra que he ido haciendo a lo largo de estos años de encierro.

La impotencia y la rabia, en ocasiones me suele llevar al Hospital Psiquiátrico, porque no soporto ver tantas violaciones de los Derechos Humanos delante de mis ojos.

Los programas de drogodependencia, autocontrol, etc., no sirven para nada, porque aquí dentro hay más droga que en la calle y es mucha la violencia que se ejerce hacia nosotras todos los días y si das odio, odio recibes; es como un veneno que se esparce por tu sangre. En el Reglamento Penitenciario dice que no debemos ser sometidas a “tratos crueles, inhumanos y degradantes”, pero aquí los funcionarios no hacen más que incumplir lo que dice dicho reglamento a golpes, chantages , amenazas y aislamiento.

Muchos de nosotros perdemos cuando entramos en una prisión a nuestros amigos y familiares, perdemos nuestra identidad, nos lo quitan todo.

Quiero poner en conocimiento también en este escrito más hechos que sufrimos en esta cárcel:

-Que han dejado de proporcionarnos lotes higienicos cada mes, ahora nos los dan cada dos meses y constan de 8 rollos de papel higienico, 2 paquetes pequeños de compresas, 1 cepillo dental, 1 gel de ducha, 1 desodorante, 1 crema dental, 1 lejía y 1 fregasuelos. Esto cada dos meses…

-En los recuentos hay que estar y de pie en posición firme, cosa que no exige el Reglamento penitenciario.

-Todos sabemos que hay mucha droga en la prisión, aquí hay una funcionaria que estuvo siendo investigada por venta de droga, y ahora ha vuelto como “cap de modul” ( jefa de módulo), y sigue con la misma “tarea” y oprimiendo a las reclusas.

-La comida no cambia, desde hace años tenemos el mismo menú cada lunes, cada martes… A las personas mayores, que deberían darles un suplemento, no se lo dan y ni siquiera les dan una buena ración de comida, ni las frutas necesarias. Y luego vemos como tiran la comida que no nos quieren dar a la basura. Y si alguna compañera presa de las que reparten la comida en el office tiene algo de caridad y reparte algo más de comida a las demás de lo que está permitido, la despiden.

No quieren que haya unión entre las presas, quieren que vivamos en guerra y es lo que propicia esta Institución, porque si entre las presas no hay unión, así no hay problemas y pueden seguir abusando de nosotras.

-Cuando las familias traen paquetes a las presas de aquí, a veces ocurre que se “pierden” algunas cosas que iban en el mismo, y cuando las chicas reclaman la “pérdida” al Juez de Vigilancia Penitenciaría, esa carta no sale de la prisión, ya que nunca, además, se recibe ninguna contestación.

¿Cuánto tiempo durará todo esto? Las injusticias en esta prisión no dejan de aumentar y aquí dentro estamos desprotegidas.

Yo estaré en Huelga de Hambre los días que sean necesarios hasta que me den mis pernisos sin necesidad de hacer el programa de toxicomanía ( donde me arrebatarían aún más mi intimidad y mi dignidad). Y seguiré denunciando lo que ocurre aquí dentro. Sólo quiero que todo esto salga a la luz.

“SIN RAZÓN”

Entre la realidad
y la cordura;
al borde estoy de la locura
cuando pienso
en mi triste destino,
estar entre estos muros,
donde ya no distingo
la noche del día…
Entre estos muros
se quedó atrapado
el fantasma de la cordura.”

Maria Elvia Lopez Coll

C.P. de Brians-I (Dones-I)
Apdo.1000 C.P. 08760
Martorell. Barcelona.

26 compañeros anarquistas investigados en Bologna

El miércoles 6 de Abril desde primera hora de la madrugada, las casas de una sesentena de compañeros de toda Italia han sido invadidas y registradas por agentes de la DIGOS. 27 de ellos resultan investigados, 5 de los cuales se encuentran en prisión por “asociación para delinquir con fines subversivos”.

Entre los compañeros boloñeses golpeados por la represión, la mayor parte son compañeros activos desde hace tiempo en el espacio de documentación anarquista FUORILUOGO, abierto en Boloña en el 2006.
El FUORILUOGO ha sido registrado, destruido y sellado.

Ya la semana pasada las casas de 8 compañeros entre Boloña y Ferrara fueron registradas, después de algunas acciones que tuvieron lugar los días precedentes, entre otros ataques a las estructuras del dominio como ENI, IBM y la Lega Nord. Inmediatamente la voz mediática, sierva del aparato represivo, hablando de terrorismo ha querido limitar un clima difuso y general de incandescencia a un área bien específica, la anarquista.

En un periodo de crisis y de revueltas que están contagiando a toda el área del Mediterráneo, patrones y poderosos no tienen nada que ofrecer y no pueden hacer otra cosa que golpear a los que, desde siempre, gritan en voz alta y se oponen realmente a un mundo hecho de guerras, explotación, jerarquías, cárceles, centros de reclusión.

Hemos decidido continuar haciéndolo sin dejarnos intimidar.
No nos pararán intentando reconducir nuestro deseo de libertad hacia estereotipos hechos a su imagen y semejanza, basados en jerarquías y rígidas organizaciones.

Al lado de los compañeros encarcelados, hoy más que nunca porque la solidaridad es un arma.

Al lado de quienes, aplastados por un cielo de plomo, eligen procurar la tempestad.
Anarquistas


Quien quiera apoyar económicamente a los compaňeros golpeados por la represión en Boloňa, puede verter su contribución en esta cuenta Postepay:

Anna Morena
4023 6006 0259 8221

Para escribir a los compañeros encarcelados:

Martino Trevisan
Robert Ferro
Nicusor Roman
Stefania Carolei
Pistolesi Anna Maria

c/o
casa circondariale
via del Gomito 2
40127 Bologna