[Manresa] Un jove es troba en coma després de ser detingut pels Mossos d’Esquadra

El passat 31 d’agost el Mustapha es trobava al carrer Escodines de Manresa parlant amb un amic. De sobte, va aparèixer una motocicleta dels Mossos d’Esquadra que es va parar al seu costat amb l’objectiu d’identificar-los. El Mustapha, al no tenir “papers”, no va tenir més remei que sortir corrents per evitar ser detingut i deportat.

Després d’una petita persecució i d’amagar-se en un contenidor d’escombraries, el Mustapha va ser finalment detingut al carrer Puigterrà de Dalt sense oposar resistència. Testimonis presencials dels fets van dir que els Mossos d’Esquadra es trobaven molt nerviosos.

A partir d’aquest moment només sabem la versió policial dels fets, que diu que en Mustapha va ser portat directament a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa per curar-se unes petites ferides que suposadament hauria patit durant la fugida o la reducció.

L’informe també diu que un cop a l’hospital el Mustapha va ser portat al box penitenciari d’aquest mateix recinte per ser atès pels metges. Durant el període de temps que el Mustapha va estar en el box penitenciari esperant a ser atès, sempre va estar sota custòdia policial.

A les 20h de la tarda el Mustapha va ser trobat, per una doctora, en el box penitenciari amb una parada cardiorespiratoria. Segons expliquen els Mossos d’Esquadra havia intentat treure’s la vida ell mateix.

Com és possible que un detingut emmanillat, trobant-se sota custòdia policial i dins d’un hospital, es pugui intentar suïcidar sense que ningú ho vegi i intervingui?

El Mustapha es troba encara avui en coma a la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital de Manresa, el seu pronòstic no li és gens favorable.

VOLEM SABER LA VERITAT I DEMANEM JUSTICIA!

MANIFESTACIÓ DIVENDRES 23 de SETEMBRE a les 20h a la PLAÇA SANT DOMÈNEC (Manresa)

 

 

EXTRET DE:

http://www.berguedallibertari.org/wordpress/?p=2962

 

Filtraciones de Wikileaks desvelan la preocupación de USA, por el anarquismo griego.

os cables filtrados recientemente entre el gobierno norteamericano en su embajada en Atenas destapan el interes en la evolución de la ideología anarquista en Grecia. Sobre todo despues del atentado con lanzacohetes contra la embajada yanqui perpetrado en 2007 por “Lucha Revolucionaria”.
El seguimento de los disturbios de 2008, ocasionados tras la muerte de un joven anarquista en manos de la policía, constituye otra de las constantes en la preocupación norteamericana por la deriva de la política helena.
Segun las filtraciones de Wikileaks, el gobierno ianki culpó al ejecutivo de Karamanlis de tibieza en la represión de los motínes; los cables también analizan el papel de “santuario” universitario en la organización anarquista de los disturbios (pues la policía no puede entrar en las universidades) así como la predisposición griega la acción directa, ó las revueltas.
También culpan a los medios de comunicación griegxs de cubrir los disturbios de 2008 de “irresponsable”, alentando la propagación de las revueltas por no defender la actuación del policía que mato al joven de 15 años Alexandros Grigorópoulos.
Los cables, todos ellos anteriores al ascenso del PASOK al poder, muestran la preocupación estadounidense por la pérdida de popularidad del presidente Karamanlis y las consecuencias negativas que eso acarreó para la política exterior norteamericana (hace referencia concreta la situación de Macedonia en las relaciones con Turquía). En ellos ya se puede apreciar la certeza del próximo cambio de goberno así como la radicalización deñ anarquismo en país.
La cuestión de la lucha combativa, es la máxima preocupación ianqui y por el “Lucha Revolucionaria”, activo desde 2003 y aparentemente desarticulado. Parece ser que tanto lxs norteamericanxs como lxs ingleses brindaron a las autoridades griegas una colaboración en materia antiterrorista que ellxs califcan como “de baja intensidad” y que consistiría principalmente en un flujo de información en ambas direcciones. Consideran el trabajo de la policía helena como “satisfactorio”, en dichos hilos también se quejaban de la política partidista que perjudicaba el trabajo policial.
También analizan los cables en el papel oportunista de los distintos partidos de izquierda en el transcurso de los disturbios.

Extraído y traducido de: http://abordaxerevista.blogspot.com/2011/09/filtracions-de-wikileaks-des

Sembla que els/les ianquis están una mica acollonadets amb la puixança de l’ anarquisme grec i la lluita antiautoritària. Si aquestxs cables de Wikileaks son certs significa que alguna cosa s’ està fent bé.

 

EXTRET DE:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/430435/index.php

Més accions solidàries per Tamara.

El día 16 de septiembre, cerca de las 00:30 se hicieron una serie de acciones en Sant Adrià contra una oficina de aseguradoras y una sucursal. En el barrio de ‘La mina’ se hicieron una serie de pintadas que decían: ‘’Tamara libertad’’ ‘’Presxs a la calle’’, entre otras. Todas las acciones fueron realizadas en solidaridad con Tamara, condenada a 8 años de cárcel por lxs amxs del poder.
Este septiembre destaca por ser uno de los más movidos donde el sistema capitalista, sin escrúpulos, ha decidido atacar y reprimir a toda la resistencia que bajo ningún concepto quiere ser un/a siervx más del rebaño. Pero, para sorpresa suya, el sistema ha recibido una respuesta contundente, efectiva y solidaria. Adelante con las acciones y el apoyo mutuo. La lucha continúa.
Lucha subversiva.

 

EXTRET DE:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/430421/index.php

Viladecavalls: Camí d’un CAP autogestionat La proposta pretén desmarcar-se dels models actuals de gestió dels centres sanitaris

Anna Condal / Setmanari Directa

El moviment d’oposició al tancament del cAP Can Tries de Viladecavalls es va començar a gestar durant la segona quinzena de juny amb la creació d’un grup de treball. A partir del 6 de juliol, es va saber que la Mútua de Terrassa havia pres la decisió de tancar-lo durant els mesos d’agost i setembre, fet que deixava desateses prop de 10.000 persones. Amb aquesta mesura, el veïnat de Viladecavalls s’ha vist obligat a traslladar-se a Terrassa per poder rebre atenció al CAP Rambla o bé al de La Maurina.

Aquesta decisió unilateral afecta, sobretot, el sector de població més envellida i la gent amb mobilitat reduïda i necessitats assistencials periòdiques. L’escassa freqüència i la mala combinació del transport públic fins aquests centres d’atenció primària genera una situació de desprotecció, especialment davant casos d’urgència. Desplaçar-se al CAP Rambla suposa un trajecte estimat en 40 minuts i la ruta amb autobús fins a La Maurina suposa prop d’una hora de trajecte, tot i que no és massa lluny.

La resposta del barri davant l’anuncia del tancament del CAP no va trigar gaire a arribar i, el 7 de juliol, 300 persones van tallar l’autopista C-58, amb el suport de diferents membres de l’equip de govern de l’Ajuntament de Viladecavalls. L’acció es va repetir el 13 de juliol fent el tall d’autopista i, tot seguit, una marxa a peu fins a Terrassa per confluir amb la manifestació contra les retallades a la sanitat, que va aplegar unes 5.000 persones.

El CAP no es tanca

El 27 de juliol, l’assemblea del CAP Can Trias va fer un altre pas i va aprovar la seva futura ocupació com a mesura de pressió per impedir el tancament. L’acció es va materialitzar el mateix dimecres amb una primera acampada al pati exterior. El 29 de juliol, un dispositiu policial molt ampli va assetjar els accessos al barri de Can Trias: es van desplegar vuit furgonetes d’antidisturbis dels Mossos, agents de paisà i un helicòpter. La crida a la solidaritat va ser un èxit i la jornada va acabar amb l’ocupació de l’interior del centre sanitari. Des d’aleshores, es va normalitzar la dinàmica de lluita que ja s’estava practicant: assemblees dls dilluns i els dimecres, combinades amb marxes populars i difusió a d’altres barris. També es van organitzar torns de vigilància, activitats i menjadors populars.

La pressió popular exercida va forçar la Mútua de Terrassa a moure fitxa i, el 30 de juliol, el seu gerent, Esteve Picola, va comparèixer al CAP. Centenars de persones el van rebre en una assemblea, on es va exigir transparència en la gestió dels centres sanitaris, es va denunciar la reiterada negativa a facilitar el text del contracte que vincula la Mútua de Terrassa amb CatSalut (documents públics que haurien d’estar a disposició de tothom), es va demanar la retallada de sou als alts càrrecs de la mútua i es va exposar de quina manera les retallades afectaven negativament la qualitat de vida del veïnat. La pretesa predisposició al diàleg d’Esteve Picola es va traduir en l’actitud de defugir responsabilitats en el discurs -ja sabut- de la manca de recursos. El gerent va concloure que la decisió de la Mútua de Terrassa era innegociable.

Finalment, el 13 d’agost va suposar un punt d’inflexió en la lluita. Es va celebrar una assemblea multitudinària, que va aplegar veïns i veïnes de Viladecavalls, professionals de la Mútua i de l’hospital, membres del grup de sanitat del 15-M i altres persones solidàries. D’aquesta assemblea, en va sorgir un grup de professionals de la salut que es van comprometre a treballar voluntàriament al CAP fent torns cada dimarts i dijous de 18 a 20 h. (amb un metge o metgessa, un infermer i una persona auxiliar). La seva tasca es basa en el control de les malalties cròniques -casos d’hipertensió, diabetis, tensió arterial i glicèmies- i en l’administració de medicació i la pauta per part de les pacients.

A banda d’aquest servei, també es compta amb un cotxe ambulància per fer acompanyaments en casos d’analítiques o visites ja concertades, o bé quan les usuàries s’han de derivar a urgències. Aquest va ser el cas d’una veïna de 85 anys, que va ser derivada a urgències després que se li detectessin problemes de respiració. La veïna va ser ingressada a l’Hospital Mútua de Terrassa amb una pneumònia, de la qual es va recuperar sense complicacions gràcies a la detecció a temps al CAP.

Un pas endavant cap a l’autogestió

Després de 29 dies d’acampada i ocupació, es treballa per fer realitat un projecte autogestionari. Els doctors Pep Aced Masjoan i Josep M. Sans Escolà, treballadors voluntaris al CAP, aposten per modificar la situació actual: “Si no fem res, Mútua de Terrassa, una empresa amb ànim de lucre, continuarà gestionant un centre tancat i, per tant, la gent es quedarà sense l’atenció que li pertoca.

La proposta d’Unitat Assistencial Autogestionada pretén desmarcar-se dels models actuals de gestió dels centres sanitaris. Aquests models es basen en entitats de base associativa (EBA) de metges i professionals, que actuen com una societat limitada i tenen un contracte amb CatSalut, o bé en unitats o centres d’autonomia de gestió, que funcionen com empreses proveïdores, en conveni directe amb CatSalut.

La proposta autogestionària és assumible en el marc de la legalitat actual, ja que la cessió de la gestió ja es contempla i es practica en el marc sanitari català. La diferència rau en el fet que es tracta d’una alternativa allunyada de la tendència a la privatització dels serveis sanitaris. “Anem a l’altra punta del odel de cessió, amb transparència, participació ciutadana, suport municipal -que ara s’està donant- i sense afany de lucre”. Aquesta fórmula no capitalista cerca la corresponsabilització de les usuàries i les professionals i un abaratiment dels costos, ja que el percentatge de benefici que es fixa amb una societat limitada
que acaba a mans dels seus gestors-, en una Unitat Assistencial Autogestionada, revertiria sempre en la qualitat de l’assistència sanitària.

Es tracta doncs “d’un model capaç de competir amb la Mútua i permet fer la mateixa feina amb menys despesa, una dada rellevant en aquest moment en què el discurs de CatSalut és que no hi ha recursos i s’ha d’estalviar.

Actualment, el grup de treball que està estudiant com articular aquests proposta es troba en converses preliminars, juntament amb l’equip de govern i amb les coordinadores d’altres unitats autogestionades, per nodrir-se d’experiències prèvies que actualment estan funcionant a Catalunya. Alhora, hi ha una reunió prevista de l’equip de govern de Viladecavalls amb la responsable de CatSalut, Carme Esteve.

La possibilitat de presentar la proposta i que sigui acceptada depèn, en gran mesura, del fet que CatSalut reconegui que hi ha hagut un incompliment del conveni per part de la Mútua de Terrassa i, per tant, se’n pugui declarar la suspensió. CatSalut va donar la gestió del centre a la Mútua durant 50 anys a canvi de la construcció de l’edifici del CAP de Can Trias. Quan la Mútua en va assumir la gestió era per donar una assistència eficaç, no per tancar-lo. Aquest incompliment és denunciable i si la negativa de la Mútua a assumir-ne la gestió continua, s’obriria la porta a un nou conveni que optés pel model autogestionari.

* Article publicat al núm. 240 del setmanari Directa

[VLC] Acció en solidaritat amb Tamara

El passat dijous 14 de setembre vam realitzar diferents pintades a favor de la llibertat de Tamara, així com sabotetjarem un caixer del Banc Santander al campus de Tarongers de València en plena Facultat de Dret d’on eixiran els encarregats de defensar aquesta llei a la que ells anomenen justícia.

L’acció vol demostar que la por no ens aturarà i que seguirem lluitant dia a dia i més encara si toquen a alguna companya com el cas de la condemna a Tamara. Ens solidaritzem amb totes les persones que pateixen l’aïllament, la tortura, la dispersió i la presó legitimats pel sistema judicial actual; ferramenta de repressió i criminalització a la disidència.

Mostrem, també, solidaritat amb l’últim company detingut a Madrid i saludem els processos de lluita actuals de Grècia i Xile per mostar-nos com la lluita és l’únic camí.

Llibertat presos i preses!

Tamara al carrer!

Sense justícia no hi haurà pau!

 

EXTRET DE:

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/430401/index.php

ALERTA ANTIFEIXISTA! [Francia] Movilización antifascista en la Universidad de Lyon. Últimas agresiones nazis

Bruno Gollnish, miembro del ala más dura del Frente Nacional de Marine Le Pen, volvía a la Universidad Lyon III el pasado 14 de septiembre tras 6 años fuera de la Universidad por revisionismo.
El eurodiputado de extrema derecha es profesor de cultura y civilización japonesas y pretendía retomar las clases de forma discreta, declarando a la entrada acompañado de miembros de la seguridad de la Universidad, “que él no hacía política durante las clases”.

Foto de Bruno Gollnish en la Universidad

En la puerta, unos 200 estudiantes denunciaban la vuelta de Gollnish a la Universidad, en una ciudad, Lyon, en la que los grupos de extrema derecha cuentan con la complicidad de las instituciones y de la policía. Al final de la manifestación, un grupo de unos 10 nazis, entre los que estaba Alexandre Gabriac, ex-candidato del FN excluido del partido por realizar saludos nazis, provocaron a los manifestantes con gritos como “Azul, blanco, rojo, Francia para los franceses” o “los rojos al goulag”. Se produjeron enfrentamientos con los nazis y la policía intervino deteniendo a un estudiante.

Foto del grupo de nazis en la puerta de la Universidad con Alexandre Gabriac en primera línea con collarín y paragüas

Tras disolverse la manifestación, dos estudiantes fueron agredidos por el grupo de nazis, produciéndoles heridas leves.

Esta no es la única agresión que se ha producido últimamente en Lyon, ya que, tras la paliza y posterior violación de una chica el pasado 2 de julio, los nazis de Lyon atacaron el 13 de agosto un bar en pleno centro de la ciudad para agredir a tres antifascistas, provocando diversos daños materiales. Además, el pasado martes 23 de agosto, un grupo de 10 nazis agredió en pleno casco histórico de Lyon a dos personas de color. ¿El motivo de la agresión? Las dos chicas estaban sentadas en una terraza y volvieron la cabeza al escuchar canciones racistas y saludos nazis; ante la brutalidad de las letras cantadas por el grupo de nazis, una de las chicas se levantó para recriminarles su actitud racista y xenófoba. Los nazis les dieron puñetazos y patadas durante unos 15 minutos ante la indiferencia de los clientes que abarrotaban la terraza. Tras la agresión, las únicas palabras del dueño del bar fueron “venga chavales ya está bien, ahora iros a casa….”

 

EXTRET DE:

http://www.lahaine.org/index.php?p=56165