Hacia la reorganización de la juventud – Federación Ibérica de Juventudes Libertarias – F.I.J.L

 

Por el presente comunicado hacemos público que la hasta ahora Federación Ibérica de Juventudes Anarquistas (FIJA), pasa a denominarse Federación Ibérica de Juventudes Libertarias (FIJL).

Como hemos manifestado en numerosas ocasiones, el planteamiento que nuestra federación eligió desde un principio tomaba como referencia la FIJL de los años 90. El que optáramos sin embargo por otras siglas en su día, se debió a que aún había personas y grupos de la FIJL en funcionamiento, aunque habían optado por una estrategia organizativa diferente a la que esta federación mantenía años atrás. El que eligiéramos el término “anarquista” en lugar de “libertario” se debe a que los entendemos como sinónimos absolutos, y por tanto, hacen referencia exactamente a un mismo planteamiento. Una vez aclarada la situación de esta federación, y habiéndonos manifestado sus miembros la disolución de la antigua federación, hemos decidido retomar las siglas originales por considerar que nuestro proyecto mantiene unas características organizativas afines a una herencia histórica y militante de la que nos sentimos orgullosos.

Queremos dejar claro, pese a todo, que no renegamos de los últimos años de esa historia, la que va desde finales de la década de los 90 hasta fechas previas a la emisión de este comunicado. Pese a no compartir parte de las estrategias y modelos organizativos que estos compañeros eligieron, somos conscientes de que contribuyeron al desarrollo del anarquismo en la Península Ibérica. Con todo y con eso, la actual FIJL se mantiene fiel al concepto de anarquismo organizado y federalista.

Sin más nos despedimos poniendo toda la energía de la que disponemos en nuestro proyecto, el cual esperamos que contribuya a engrandecer al anarquismo y dotarlo de una amplia aceptación entre la juventud.

Marzo 2012, Federación Ibérica de Juventudes Libertarias (F.I.J.L)

 

EXTRET DE:

http://www.nodo50.org/juventudesanarquistas/?e=56
http://www.nodo50.org/juventudesanarquistas/

Llibertat detingudes i empresonades 29M

Un cop més, l’Estat utilitza la repressió per intentar estendre la intimidació i la por i per a trencar i paralitzar les nostres lluites.

Amb la repressió tracten d’invisibilitzar la violència que estem patint cada dia per part d’aquestos. Per part, d’aquells violents que desnonen a les famílies, que ordenen batudes, que ens han convertit en esclaus assalariats, aquells que decreten reformes laborals que precaritzen encara més les nostres vides, . Aquells violents que dediquen tot un informatiu titllant d’inadmissible un conte- nidor cremat mentre normalitzen que l’Estat espanyol desplegui el seu exercit en països ocupats, que no s’escandalitzen de l’amnistia fiscal decretada per el Govern, que es desviuen per justificar les agressions que patim cada dia a cada cantonada de la ciutat. Aquells violents que es dediquen a disparar en les manifestacions indiscriminadament, que trenquen costelles, fan perdre ulls, dis- paren a nenes, apallissen, detenen arbitràriament i ens torturen a les comissaries. Aquells violents que intenten ocultar deliberadament que el paradís d’alguns coincideix massa sovint amb l’infern d’altres.

Amb la repressió també tracten de silenciar la gran jornada que es va viure el 29 de març a Barce- lona. Però, no ens fareu oblidar l’empoderament que vam sentir en aquell moment, no oblidarem com s’ha notat el treball previ dels barris i com en 20 dies ens hem organitzat, ni oblidarem els piquets que es van dur a terme a més de vint barris de Barcelona, ni les columnes baixant i trobant- se amb les companyes d’altres barris. No oblidarem la quantitat de gent que hi havia a tot arreu, ni com ens repartíem menjar i aigua entre persones que no ens coneixíem de res. No oblidarem els aplaudiments i els crits de “foc, foc” quan es trencava l’aparador d’un banc, ni a dones grans mo- vent contenidors, ni a nenes molt joves amb una ràbia i una actitud admirable, ni a la quantitat de gent que llançava pedres i feia barricades. No oblidarem com ja no sortim corrent quant carregueu amb les boles de goma sinó que ens quedem quietes i ens enfrontem a vosaltres. No oblidarem que ja no érem “les 200” de sempre, sinó moltíssimes més. No oblidarem que estàvem unides, ens sentíem fortes i que per unes hores guanyarem els carrers.

Sabem que, amb la col·laboració i complicitat dels “mitjans de comunicació”, intentareu fer una campanya de criminalització titllant a les encaputxades com aquelles que aprofiten aquestos es- deveniments amb l’única finalitat de provocar disturbis i diferenciant-les d’aquelles persones que treballen cada dia al seu barri i que surten al carrer a manifestar-se contra aquesta situació que ens condemna a la misèria. No existeix tal diferència. Nosaltres som vaguistes, estudiants, antisis- temes, solidaries, delinqüents, provoquem disturbis, treballem cada dia al barri, som vàndals, som companyes…ho som tot!

SABEM QUE TENIU POR I FEU BÉ A TENIR-LA, TENIM SUFICIENTS MOTIUS PER A TRENCAR-HO TOT

PERQUÈ NOSALTRES HEM DECIDIT VIURE

ENS VEIEM ALS CARRERS

EXTRET DE:

http://www.lahaine.org/index.php?p=60718