Solidaritat amb els encausats per els fets del Parlament

EL dia 15 de Juny del 2011, milers de persones ens varem ajuntar en el Parlament de Catalunya en el matí que s’havien d’aprovar les reformes i retallades de la despesa pública.

Les raons per les quals ens trobàvem allà eren tant variades com variades eren les nostres intencions. Alguns de nosaltres pensàvem que si la convocatòria era per “aturar el parlament”, ho teníem que fer de la manera que cada un de nosaltres ho creies convenient. Amb els nostres cosos, insults, escopint i insultant, en un context completament militaritzat per els anti-disturbis i els seus còmplices de la premsa, L’Única cosa que varem aconseguir va ser alterar un mínim un dia mes d’aquesta farsa. Malgrat tot, les decisions prevenients de les elits econòmiques (banc europeu, FMI i BM) ja estan aprovades.

Ara l’estat i els mitjans de comunicació intenten aïllar i condemnar almenys a 22 persones que allà es trobaven. L’amenaça es de penes de presó d’entre 3 i 5 anys, i al mateix temps recorren a la vella i clàssica divisió entre manifestants “bons” i “dolents”, deixant ben clar que aquesta operació no es “contra cap moviment”, sinó contra moviments aïllats. La mil vegades utilitzada divisió entre violents i no violents. Aquesta divisió cerca fer creure que qualsevol forma de protesta que sobrepassi els (cada vegada mes estrets) canals de diàleg i de participació amb els nostres botxins, que rebutgi el reconeixement d’aquells que ens oprimeixen i de llurs lleis, es equivalent a terrorisme.

Però molts dels que allà hi érem sabem que els terroristes son ells, els que amb una policia cada cop mes militaritzada, amb redades xenòfobes, amb polítics obertament racistes, amb retallades, desallotjaments, amb el enduriment del còdec penal i L’Ombra de les seves presons, ens recorden qui son els que posseeixen el monopoli de la violència.

Des-de que va iniciar el “context de crisi”, no ha fet res més que evidenciar el que ja no es podia continuar amagant, se senten veus dels ministeris de sufocar qualsevol tipus d’intent de rebel•lió contra les condicions actuals, d’evitar que “l’efecte grec” es contagiï.

I amb aquesta onada de detencions i el fantasma que per molts evoca l’audiència nacional, volen silenciar el cada cop major descontent i la creixent solidaritat entre els oprimits. Doncs es precisament la solidaritat el que més evidència la inutilitat de la representació política i el seu teatre, i que es possible prendre el control de les nostres vides.

SOLIDARITAT AMB ELS ENCAUSATS PER ELS FETS DEL PARLAMENT I AMB TOTS AQUELLS QUE ES REVELEN CONTRA QUEST SISTEMA DE MISÈRIA!

 

EXTRET DE:

http://www.lahaine.org/index.php?p=56642

 

Deixa un comentari

Encara no hi ha cap comentari.

Comments RSS TrackBack Identifier URI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s