Quan la no violència es gira en contra

Quan la no violència es gira en contra

Desprès de molts dies, i de moltes situacions, que m’han enriquit a nivell personal i polític, suposo que també de forma col·lectiva a molts de nosaltres, m’ha sorgit la necessitat d’escriure aquest text.

Al entrar a participar de l’acampada, em va sobtar de forma positiva, la quantitat de gent no polititzada que va /està/ hi estarà assistint a l’espai de forma continua o intermitent. Deixant de banda l’apatia, i participant d’un lloc que encara que sigui mes o menys del meu agrat, es un espai col·lectiu, on s’intenta fomentar valors i formes de fer com l’assemblearisme, l’autogestió, l’horitzontalitat, entre d’altres… Es veritat que al ser un lloc tan heterogeni i multitudinari, les assemblees generals no es pot dir que siguin horitzontals ja que es impossible per la forma com esta creat l’espai, i que on realment es don això es en les petites assemblees, comissions, subcomissions… que es van creant. Ja que de forma natural es mes fàcil confrontar opinions en un grup de 15 que davant/amb 15.000 persones. Amb aquest apunt no vull treure-li mèrit al intent que tota la gent fa per entendres i participar.
Per tot això, i també altres motius em vaig animar a participar a l’espai, tot i que la premissa de la “no violència inqüestionable” em molesta bastant, ja que en varies situacions ha provocat moments bastant patètics, surrealistes inclús contradictoris (un clar exemple entre d’altres es el del passat divendres 20 si no m’equivoco quan un grup de gent va tallar un carrer momentàniament, perquè unes persones poguessin baixar sense problemes d’uns andamis desprès de desplegar una pancarta, i de sobte es van veure abordats de forma patètica per un grup de Hooligans del pacifisme, que nomes els i faltaven bats de beisbol per exigir que no fossin ¿violents?).
Però han anat passant els dies, i en l’espai s’han anat generant propostes, i critiques força interessants, que el fet de la no violència tampoc era un factor decisiu, però que passa ara, desprès d’aquest punt d’inflexió que va ser el divendres 27? Es seguirà amb aquesta formula? Jo crec que ja es hora de posar sobre la taula altres possibilitats alhora d’afrontar diferents situacions que la única he inqüestionable no violència, ja no nomes per la nostra pròpia seguretat. Fent un balanç dels ferits (sobretot del noi hospitalitzat greument ferit, per la pilotada rebuda a bocajarro a escassos 2m per un antidisturbis) es manifesta que els importa una merda si ets violent o no. Si els molestes, vindran a per tu, per qualsevol motiu per molt ridícul que sigui, ja que la policia son tot lo contrari a nosaltres, i m’entres algunxs els i regalen flors i els criden a participar a les protestes, ells et responen amb un bon cop de porra obrin-te el cap.

Deixant de forma clara i sense ambigüismes quin es el seu posicionament. Per això penso que es te que deixar de pensar en el que diran, mass-media i demés ja que, aquí, no li devem res a ningú, més que a l’esforç col·lectiu. I si ens equivoquem en qualsevol decisió som prou grandet/es per totes juntes rectificar i assumir la responsabilitat, perquè no som perfectes i no es al que aspiro, però em fa gràcia que vinguin a donar lliçons de dignitat i sentit comú certs/es tertulians/es i d’altres personatges que són tan o més còmplices de la merda de sistema en el que vivim, i de les seves misèries i que no fan més que perpetuar-lo.

No tenim que tenir por, ha obrin les portes a altres possibilitats i accions que es poden donar. Fent-nos respectar, i defensant-nos de les agressions. De múltiples formes, surtin així d’aquest cul de sac d’una única e inqüestionable forma de fer.
Tot el meu respecte a la gent que va sofrir les carregues de la policia per protegir un espai allibertat, aguantant les carregues, i fent fora a la policia finalment.

p.d. No es pot permetre que es repeteixin actituds tan rastreres e inaxeptables com la que es va viure dissabte durant la celebració de la champions, on no nomes es va criticar a qui abucheaba a la policia devant d’un altre exercici d’abús, represió i ensanyament,sino que sel emputjaba i aillaba. Per molta por que es tingui, la solidaritat amb la gent que esta sent reprimida no pot tenir barreres, ni cordons humans, sino som pitjor que la policia.

Nosaltres decidim si perdre un espai i tornarlo a recuperar o perdre la dignitat.

EL MES VIOLENT DE TOT SEMPRE SERÁ QUI FA POSSIBLE AQUEST SISTEMA DE MERDA I ES COMPLICE DE LA SEVA BRUTALITAT.

 

EXTRET DE INDYMEDIA

Deixa un comentari

Encara no hi ha cap comentari.

Comments RSS TrackBack Identifier URI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s