NO HI HA PA PER A TANTS XORIÇOS!

No hi ha crisi, hi ha molts xoriços

El sistema capitalista actual, que predomina en la majoria de països del primer món, ens recalca contínuament que som uns privilegiats. Ens diuen insistentment, a través d’aquests mitjans de comunicació que tenen controlats i manipulats, que bé que estem, que feliços vivim. No fa gaire encara ens venien la moto que érem la vuitena potència mundial, a punt d’arribar a Itàlia.

Aquest sistema que està controlat pels que manegen l’economia, els banquers i els posseïdors de les grans fortunes formen una reduïda elit. Ells són els responsables d’organitzar la societat, posant o llevant als polítics que els interessa, per alguna cosa no és estrany veure els partits que es diuen d’esquerra, fer una política que no té res a envejar a la casta casposa, rància i clerical que sempre va dominar a aquest país. La esbombada independència del poder judicial és una altra fal làcia, només falta veure les mòmies feixistes que dominen els tribunals suprems i constitucional. Gossets submisos afins al poder.
Les lleis que elaboren sempre beneficien als poderosos (banca, patronal, església) ia ells mateixos

D’aquesta manera, els ciutadans en general, que no pertanyen a aquesta casta dominant i que intenten viure del seu treball quotidià, quan els deixen, ara paguen les conseqüències econòmiques que ens venen com a “crisi” En quina mena de decisions del control de l’economia participa el poble ens preguntem?

Aquest mateix sistema, que ens diu que travessem una crisi galopant, subvenciona amb xifres milionàries als sindicats que ens venen, CCOO i UGT, que per mitjà d’aquesta entelèquia anomenada eleccions sindicals diuen que ens representen, és més s’arroguen el paper de negociar en el nostre nom. ¿I que és el que negocien en el nostre nom, aquests que es diuen a si mateix majoritaris? Doncs al llarg del temps hem pogut veure com pacten les retallades salarials, els expedients de regulació, la massacre de les plantilles. També negocien molt bé els locals que els regala el govern, a canvi de la seva traïció.

On queda la jubilació als 55 anys, per obrir pas als més joves? Com creuen que es podran cotitzar 38 anys si als trenta encara hi ha moltes persones que no han trobat la primera feina?

Ja pot ser que l’edat de defunció s’hagi allargat, però a costa d’arribar en unes condicions de salut precàries als 65. Què no tenen prou, no t’han espremut prou? Els militars porten tota la vida jubilant a partir dels 50 anys, i robant després un lloc de treball.

Després de 40 anys en una cadena de muntatge, una obra, el camp o una fàbrica, encara els suposes un gran negoci. Et s’atipen de pastilles dels metjastres de l’assegurança, per pal.liar les mil i una malalties que comporten els cossos malmesos dels aniquilats treballadors.
Vinga que com esteu forts i robustos fins als 67 i no descarteu que potser fins los70 anys, que per alguna cosa el treball és salut.

El benefici que generen els milions de treballadors, aquest se’l reparteixen entre uns quants.

En lloc d’injectar grans quantitats de diners als bancs, que paguin les conseqüències dels seus errors. Que s’embarguin les propietats i els sous dels grans directius d’aquestes entitats financeres, que són com Robin Hood però a l’inrevés “Nosaltres vam robar el pobre per donar-lo al ric”

Tornem a insistir i denunciar a CCOO i UGT, que diuen representar els obrers i que pacte després pacte fan que els drets aconseguits al llarg de la història, vagin quedant en el camí. Ells també formen ja part de la casta, un apèndix de la política, la casta sindical, amb els seus milions en subvencions, els seus cursets inexistents, els seus alliberats corruptes i antiobrers.

L’església és un altre càncer, que ens omple d’oprobi en les albors del segle XXI, aquest niu de pederastes que paguem entre tots i que com sempre, estan a favor dels que més tenen. Que no se’ls subvencioni amb els nostres impostos!

La monarquia i el Senat són altres luxes que no ens podem permetre, si segons diuen falta diners per als aturats, les escoles, els jubilats ….

N’hi ha prou de paràsits i prebendes a la classe política, que no conformes amb els seus alts salaris, surten lladres per tot arreu, Gürtel, Mallorca, Sta Coloma, Marbella,

Molts d’aquests que hem enumerat, són els veritables culpables de la mal anomenada crisi. Els empresaris espanyols, els més ineptes d’Europa, els més ineficaços. Amb salaris de misèria,-una tercera part de França o Suïssa-i diuen que no som competitius. Se li ha passat a algú investigar els grans sous dels directius de la Banca? I a canvi de què, de la seva brillant gestió? I ara cal salvar amb diners públics?

Veient el món que ens estan deixant ia la vida a la qual ens estan abocant l’única solució és organitzar al marge d’ells. Hem d’intentar crear una societat més justa, solidària i equilibrada, social, moral i ambientalment.

Per tot això fem una crida a la manifestació convocada conjuntament per la CNT Catalunya, Solidaritat Obrera, CGT i la COS amb el suport de tot tipus de moviments socials, assemblees de barri i sindicats anticapitalistes.

Tots junts a expressar el nostre rebuig als pactes socials, la reforma laboral i el pensionazo

Tots junts a denunciar els polítics vividors, als empresaris corruptes i explotadors i als sindicats traïdors i venuts CCOO i UGT.

Salut i Anarcosindicalisme

SI LLUITES POTS VÈNCER, SI NO LLUITES ESTAS VENUT.

 

Informació extreta de.

http://www.solidaridadobrera.org/index.php?option=com_content&view=article&id=2011:federacion-local-de-catalunya&catid=1:timas&

 

Deixa un comentari

Encara no hi ha cap comentari.

Comments RSS TrackBack Identifier URI

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s